La nova era dels oficis

En la contraportada d’aquesta edició es pot llegir la història del Sebastià Cabré, perruquer amb més de mig segle de dedicació a la ciutat que aviat penjarà les tisores. La seva vida laboral és similar a la que han viscut moltes altres persones: hereta l’ofici del seu pare, l’aprèn i aconsegueix obrir un negoci per guanyar-se la vida. 

El final de la història, malauradament, també es repeteix en els temps que vivim. El relleu generacional és inexistent —no necessàriament a la seva família, sinó a la ciutat— i ara no troba a qui traspassar la perruqueria, on Cabré hi ha treballat els darrers vint anys. 

És el resum de la nova era dels oficis. La Generalitat ja fa temps que treballa per potenciar-los i el president Illa va advertir fa mesos que «la Catalunya del present i del futur no ha d’oblidar mai els seus orígens i els seus oficis».

És primordial que les polítiques municipalistes i estatals vagin alineades en la preservació i l’impuls d’aquestes feines, que aporten valor a pobles i ciutats i poden millorar les condicions d’un mercat laboral massa dependent del turisme, l’hostaleria o la indústria. 

A més, aquests oficis, com el de perruquer, incentiven les relacions humanes, ara massa dependents de les pantalles.