O canviem per millorar o més poti-poti

A les darreres eleccions, a tres dies per anar a votar, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens vàrem trobar amb un fet inèdit. Recordo: una entitat privada -que ja no recordo ni quina era- va «exigir» als partits independentistes que res de “parlar o pactar” amb el PSC després de les eleccions. O sigui, en nom del poble de Catalunya els independentistes van comprometre’s a «no parlar, ni pactar» amb el primer partit de Catalunya en suport electoral. 

Aquests dies de pre-campanya són molts els periodistes que em pregunten què vol dir això que diem els socialistes de «passar pàgina» d’aquests darrers 10 anys. Doncs precisament això, passar pàgina de la intransigència, del fanatisme, i de la voluntat d’exclusió sistemàtica d’una part sensible del poble de Catalunya -la que sigui-.

El PSC no va contra ningú, ni participarà mai de cap front excloent. Al contrari, som conscients de què per avançar cal que el país assoleixi acords amplis i transversals. En conseqüència, no volem «fer fora ningú», tan sols ja avancem que no pactarem res amb aquells que agiten discursos d’odi, és a dir, Vox i els incondicionals de la senyora Orriols.

Nosaltres, el PSC de Salvador Illa, ni us mentim prometent «plans secrets de jugades mestre» que després acaben com acaben, ni us maregem amb «jornades històriques» que no ho són, ni perdrem ni un minut en enviar cartes al president de Kosovo. Tampoc us prometem solucions màgiques als problemes que tenim com a societat. 

El que si que ens comprometem és a treballar, treballar i treballar amb els mitjans dels que disposa la Generalitat -que són molts, sense anar més lluny, un pressupost anual superior als 42.000 milions d’euros- per millorar el vostre dia a dia quotidià. Com diu Salvador Illa, ens dedicarem a «les coses del menjar».

Com aconseguir-ho? Doncs com ho van fer els nostres pares i mares (i com ho van fer, alhora, els seus pares i mares). Aprofitant el talent, la creativitat i la determinació dels catalans i catalanes per fer avançar el país. El més important de la presidència de Salvador Illa serà aconseguir uns serveis públics d’excel·lència. 

Precisament per això, crearem un comissionat per l’autogovern per fer una auditoria de com estan els serveis públics, detectar les mancances i aconseguir millorar en salut i educació públiques, prestacions socials, etc. Si els catalanes i catalanes anem units entorn d’uns objectius de benestar social serem invencibles. En canvi, dividits i barallats perdem. I amb «fronts excloents», no anem ni a la cantonada.

I això és el que haurem de decidir a les eleccions d’aquí a unes setmanes. O bé optem pel canvi que representa el PSC de Salvador Illa o bé tindrem el poti-poti d’aquests darrers anys. No ho dic amb cap menysteniment, ho dic literalment: més inestabilitat –Governs que no duren–, més ineficàcia –pressupostos que no s’aproven- menys resultats polítics -lideratges institucionals sota mínims–. 

No es tracta només de guanyar sinó d’obtenir una gran majoria per dur a terme les transformacions que Catalunya necessita i evitar que s’articuli un enèsim «front excloent»– amb l’únic objectiu de barrar el pas a aquells que han guanyat. Aleshores ens trobaríem amb una situació de bloqueig permanent, amb un Govern en funcions derrotat a les urnes i sense capacitat política per fer res de bo. No vull abusar -com han fet tants en aquests darrers anys- de epítets grandiloqüents, però si que vull explicitar que ens trobem en una cruïlla que marcarà no només les nostres vides, sinó la dels nostres fills. 

Si guanyem i tenim majoria per governar tindreu exactament això: un Govern solvent, que durarà quatre anys, que aprovarà els pressupostos quan toquen per millorar els serveis públics, i que garantirà la estabilitat necessària per fer avançar el país. Ah, i molt important tenint en compte el que s’ha arribat a prometre aquests darrers deu anys: que no us mentirà mai. Ni menys, ni menys. Del teu vot depèn de què sigui una realitat.