Llums vermells

Qualsevol negoci o sector professional és susceptible de travessar bons i mals moments, transformar-se o desaparèixer. Forma part de les lleis del mercat i dels canvis d’època, de cicles i de la vida en general. Els avenços tecnològics, d’una manera accelerada des de la revolució industrial, s’han carregat infinitat d’oficis que ara són carn de museus i llibres d’història. Les rentadores van buidar els safarejos com les pel·lis en streaming van matar els videoclubs. 

La darrera purga a gran escala l’està patint el comerç tradicional a mans del e-commerce. Ens pot agradar més o menys o resultar dolent a la llarga però, mentre no afecta el nostre benestar més immediat, no ens alarmem ni en saben valorar les conseqüències profundes ni de futur. Tanmateix, hi ha alguns sectors i professionals que no ens podem permetre que davallin perquè això ens perjudica de força ràpida i indiscutible. Parlem de pèrdua de serveis bàsics, segons els estàndards occidentals, i no s’hi valen opinions o graus diversos de permeabilitat al canvi. 

La setmana passada llegia aquí mateix que ha caigut la xifra d’advocats adscrits al torn d’ofici i assistència a la persona detinguda a Tarragona, Valls i el Vendrell. Aquest descens, sumant-hi les jubilacions, serà crític en quinze anys posant en perill l’eficiència de la nostra justícia gratuïta. La mateixa setmana, aquest diari també es feia ressò de la manca estructural d’infermeres a la demarcació -ja som per sota la mitjana catalana i molt lluny de l’europea- que suposa un risc greu per a la salut de la població, especialment a l’estiu amb l’ augment demogràfic a la costa. Massa coincidències d’involució en temes fonamentals, sobretot, perquè les coincidències no existeixen.