Plou menys ara que fa 109 anys?

Podem afirmar que avui plou menys que un segle enrere a molts llocs del Mediterrani? Aquest és un resum de l'article de Javier Martín Vide, Catedràtic en Geografia i Climatòleg, publicat a The Conversation.

L'anàlisi d'una de les sèries pluviomètriques de més qualitat, de 109 anys de longitud, continua, sense llacunes, sistemàtica i homogènia, localitzada a l'Observatori Fabra de Barcelona, fora del continu urbà edificat, a 410 m d'altitud i orientat cap al mar ens aporta la resposta. Pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

La precipitació mitjana anual de l'observatori en el període complet 1914-2022 és de 614,6 mm, una quantitat relativament modesta. El coeficient de variació, que expressa la variabilitat interanual de la precipitació, és d'un 25,5%. Com a referència, els valors que a la península Ibèrica superen el llindar del 20% corresponen a pluviometries altament variables, típiques de la forma de ploure irregular i de vegades compulsiva de les terres amb clima mediterrani. Com a exemple, l'any més plujós, 1971, va acumular 1.122,5 mm, mentre que el més sec, 2022, amb prou feines va superar els tres-cents mil·límetres (307,7 mm).

En l'anàlisi de la sèrie de 109 anys no mostra ni augment ni disminució. Si s'aplica la mateixa metodologia en l'anàlisi als darrers 50, 30 i 25 anys, tampoc no es pot admetre tendència estadísticament significativa. Per tant, es conclou que avui pràcticament plou el mateix a Barcelona que fa un segle.

Tot i això, l'any més sec de la sèrie és l'últim (2022) i el segon més sec, el penúltim (2021), cosa que resulta molt poc probable en una sèrie aleatòria. A més, a l'últim decenni de la sèrie se situa també el tercer any més sec, que va ser 2015, amb 345,8 mm.

Estem encara lluny de poder afirmar que la sèrie pluviomètrica anual de l'Observatori Fabra, completa o dels darrers 50, 30 i 25 anys, presenta una tendència a la baixa estadísticament significativa. A bona part d'Espanya encara no és clara la reducció de la pluja analitzant sèries llargues d'un segle de durada. Només en períodes més curts i mensualment hi ha minves significatives a alguns llocs.

El que sí que mostren els registres de l'observatori és que els darrers anys, i en particular els dos darrers, concentren els rècords d'escassetat pluvial. Sens dubte, això està provocant un impacte negatiu al medi natural, potser només conjuntural.

Cal afegir, però, que les projeccions climàtiques per al conjunt de la conca de la Mediterrània, així com altres per a Espanya i, en particular, per a Catalunya, anuncien un minvament pluviomètric al llarg del segle, amb un cert nivell d'incertesa.

En tot cas, encara que en les dècades vinents plogués el mateix, l'augment de la temperatura, pràcticament assegurat, produirà més escassetat hídrica per l'increment de l'evaporació potencial i una exigència més gran d'aigua per part de la vegetació natural i dels cultius. En conjunt, es dibuixa per a les dècades vinents un entorn de l'observatori i dels àmbits propers més secs, per l'augment de la temperatura i, amb més incertesa, per una certa reducció pluviomètrica.