'Petrófilo'

Recentment l'Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona ha signat el conveni de cessió del fons de Lluís Mezquida Gené (1920-2004) ingressant d'aquesta manera un miler de fotografies que s'han digitalitzat i setze caixes de material. Conegut amb el pseudònim de Petròfilo, fou un periodista i historiador català especialitzat en la Guerra Civil Española. La seva obra més destacada i valuosa encara avui dia són els quatre llibres sobre la batalla de l'Ebre. Amb els setze anys acomplerts. fou mobilitzat com a soldat per sis anys, els dos primers al front i quatre més com a servei obligatori. L'any 1944 entrà al Diario Español i amb el pseudònim Petròfilo escrigué nou mil set-cents articles, sent el primer el febrer de 1945 i el darrer publicat l'1 de maig de 1983. Col·laborà com a corresponsal a La Vanguardia, ABC, Diari de Barcelona i escrigué per algunes revistes locals.

L'any1943 fou premiat als Jocs Florals de Lleida pel seu treball La batalla d'Ilerda, seguint les petjades de Juli Cèsar a la seva obra De Bello Civille i, un any després, als Jocs Florals de Tarragona un accèssit per Visió lírica de Tarragona. Va escriure també cinc guies turístiques de Tarragona.

Jo no soc periodista, però la meva àvia, lita Pilar, sempre em va dir que havia de ser periodista. Recordo que als meus 17 o 18 anys ja vaig publicar entrevistes al Semanario Reus, amb els actors Jaime de Mora y Aragón i Maria Asquerino, el tenista Andrés Gimeno, entre altres. El 1967 escric tres articles sobre Arquitectura modernista. Més endavant, el 1969, en el publico sis articles sobre arquitectura tarragonina, amb el títol genèric Fachada i en homenatge a un arquitecte: Santuari del Loreto, Miguel Fisac, Gobierno Civil Walter Gropius... Mentre es va editar la revista reusenca mensual Mestral, només va durar l'any 1979 i amb el pseudònim Suer, feia la crítica de les exposicions dels Poetes i Crecelius a Tarragona, del Centre de Lectura i Anquin's' a Reus, per exemple.

Algunes vegades vaig coincidir amb Perófilo i sempre em parlava dels meus pares, Antonio i Amparo, recordant anècdotes conviscudes de la guerra. També em va dir que els diaris provincials havien de parlar sobretot, igual només, del territori. Que, per comentar, explicar notícies estatals, europees o mundials, ja existeix la premsa editada a Barcelona, Madrid, etc. Redactava unes cròniques de la política municipal increïbles, que et permetien en llegir, interpretar entre línies el que volia dir i no es podia escriure. Sempre estava al peu del canó per informar del que es cuinava entre bastidors.

Va rebre reconeixements: 1974, Premi Mañé i Flaqué de periodisme a Torredembarra; 1992, la Medalla al Treball president Macià de la Generalitat; 2003, Premi Honorífic Ciutat de Tarragona i també la Medalla Ciutat de Tarragona. (categoria de Plata) No puc pas obviar la seva faceta de cronista casteller, forma part del recent diccionari biogràfic de l'Enciclopèdia Castellera i ell és el pare de la criatura del que ara diem Concurs del segle (XX), proposta que va fer l'any 1970. El seu fill i bon amic Lluís, manifesta que s'inventà Petròfilo, ja que significa «l'amor per les pedres». Amb el permís de l'inoblidable Petrófilo, també a mi m'agraden les pedres, totes les que són patrimoni de la humanitat, encara que darrerament dedico el meu temps de recerca i divulgació a les modernistes.