Viure a la ficció. El Metavers

Sens dubte, un dels conceptes repetits de les darreres setmanes és la referència al «món virtual» i la possibilitat de viure i habitar el mateix, mitjançant el que es coneix com a metavers, o realitat alternativa, a la que es pot accedir a través d'una sèrie d'aparells electrònics.

No seré jo qui doni les explicacions tècniques del tema, que podem trobar, de manera fàcil, als diversos canals d'internet, una altra cosa és opinar respecte a un «nou paradís» que sembla que vulgui ser l'alternativa en positiu al món que ens toca sobreviure.

Certament, a efectes pràctics, aquest món que ara ens venen com nou, és una alternativa tècnica als «somnis», amb totes les seves conseqüències, especialment les de caràcter econòmic, amb costos i rendibilitats concretes, però el que sembla evident és que la nova oferta ens col·locarà en un marc d'oci o supervivència diferent de l'hora de posar-nos en un univers, amb tota mena de variables que el faran més creïble i, a ser possible, alternatiu al nostre model de quotidianitat, de la que segurament ens agradaria fugir.

En el seu moment internet i el seu desenvolupament, va comportar un canvi impensable per tots, que avui podem veure com normal, però que va significar una manera nova de viure amb condicionaments nous i, sobretot, amb obligacions impensables amb tot el que té el seu favor i en contra; per tant, no oblidem el canvi produït i el que suposarà el que s'anuncia com evolució normal del que, en el seu moment, representava el salt tecnològic esmentat. Fins a la data, només hem conegut les bondats del nou marc en portes, però no estaria de més analitzar i explicar el que suposarà de negativitat el tema, que segur que en té, començant per l'increment tàcit que es donarà respecte de la sociabilitat de la gent a l'hora d'interrelacionar-se, que pot quedar aparcat, en funció d'uns «amics» virtuals, a tots els efectes. És cert que estem parlant d'avanços ineludibles i que s'asseuran ben aviat, amb contraprestacions de caràcter econòmic inapel·lable, però això no hauria de ser obstacle també per parlar de les «contraprestacions» que haurem de pagar per fer possible aquest «món alternatiu» i el que suposarà per la nostra llibertat, cada cop menys esmentada i aparcada en funció d'avanços on el control indirecte, per no se sap qui, es farà encara més evident.

El model encara vigent on la publicitat i la informació ens venen, restaurants als quals el 99% de la ciutadania no anirà mai, viatges impossibles pels seus costos, propostes de compra reservades a determinades classes socials, etc., suposen «evidències virtuals» per la gran majoria de la gent, si bé s'anuncien sense cap rubor com si tots fossin capaços d'arribar als mateixos com un tema normal; segurament el fàcil és optar per aquesta oferta teòrica-virtual, on res serà real, però que ens permetrà creure que formem part d'un marc de convivència molt superior del que podem tenir accés.

El que és segur, és que el que ve suposarà mutacions importants i que, per principi, la tecnologia és imparable en si mateixa, una altra cosa és com es posa seny a unes possibilitats de canvi evident, on el que tampoc seria assumible, és canviar la nostra realitat per una de ficció, sense parlar del cost que tot això comportarà per la nostra pròpia viabilitat personal en el futur; les incògnites que ens apareixen, crec que exigiran responsabilitats públiques mínimes, si no volem quedar-nos com «ciutadans virtuals» a tots els efectes.