Com ens hem de relacionar els independentistes amb els qui no ho són? Us confesso que és un tema que em té preocupat perquè no voldria perdre amics, però, tampoc em sento còmode fent-los la rialleta falsa. Us explico que, de vacances, vaig coincidir amb un waterloodiano que es va emprenyar quan vaig dir la paraula repressió. Probablement, s'haguera estimat més que hagués definit aquell show de les escoles com una festa infantil d'aniversari amb globus, cotilló i personatges de dibuixos animats. Bé, la qüestió és que tu ets amic d'un veí, amb qui jugaves a cartes i prenies cerveses, que és de Las Cabezas, Sevilla. O tu tens un client a La Manga del Mar Menor que et deixa una bona pasta al cap de l'any.
Escalfem més la cosa: resulta que tu coneixes des de l'adolescència algú que ara és inspector del Cuerpo Nacional de Policia, tens un tiet militar que viu a Madrid i, quan entres a la Guàrdia Civil de Tarragona, un tinent molt amable et regala un bolígraf i t'invita a un tallat a la cantina, on està el tinent Coronel que et saluda en un català perfecte. La situació em recorda a quan et divorcies d'algú a qui li desitjaries que s'ennuegués amb el ninot del rei, del tortell vull dir, però resulta que no teniu un duro i heu de viure a la mateixa casa.
Ja que els que estan a dalt no solucionen res, la URV hauria de crear un aparatet de butxaca que, quan detectés que es parla de la catastròfica situació política que vivim a Catalunya, enviés una descàrrega elèctrica a les parts (en ambdós sentits). Així evitaríem la guerra que anuncia Arrimadas o aquell Pep impresentable que està a la CE. Dic impresentable perquè té un càrrec important i no el presenten a periodistes de províncies. Crec que si segueix la cosa sense solució, m'esclataran Las Cabezas, perquè estic del tema fins a La Manga.