Un aplaudiment per a Tarragona Ràdio

Dídac Bertran

Dídac Bertran

Fa uns dies, vaig sorprendre la meva família felina escoltant atentament la magnífica entrevista que Josep Suñé, a Tarragona Ràdio, feia al fotoperiodista Gervasio Sánchez. Va ser una emissió que honora la professió periodística. El tema era fort: la situació a l'Afganistan, vista per una persona que ha viscut sobre el terreny aquell conflicte. Sánchez va tenir paraules molt dures envers els grans mitjans i els polítics occidentals, espanyols inclosos.

Després d'anys en què l'Afganistan ha estat fora de l'espai mediàtic, aquell dissortat país ha tornat a obrir portades, aquest cop plenes de lamentacions dels xarlatans esplèndidament pagats (llegeixis «tertulians») que omplen hores a les programacions de les principals cadenes. Ara resulta que estan consternats pel retrocés en drets bàsics i la situació de vulnerabilitat de les dones a l'Afganistan sota un victoriós grup terrorista que, després de quaranta anys d'una guerra que encara no ha acabat, vol tornar el país a la foscor d'una era primitiva. 

Ha hagut de ser una humil emissora local (però amb un cor i una professionalitat enormes) la que ha donat veu a gent  com en Gervasio Sánchez (silenciat en els grans mitjans), qui ha tret els colors a la colla d'opinadors que pontifiquen sobre qualsevol cosa i ara parlen del fet que les dones han perdut els seus drets democràtics; tants, que fins i tot es podien divorciar! Res de tot això: les dones no han tingut mai drets en un lloc on els nostres governs col·locaren al poder, en paraules del fotoperiodista, una colla de criminals de guerra i corruptes que, escapant dels talibans, han fugit ben forrats cap als Emirats Àrabs, que sembla ser és un bon lloc per gaudir dels diners mal guanyats. I ens ho venen com si l'anterior govern afganès prooccidental no hagués tingut mancances democràtiques, relacions amb narcos o corrupció. Tot el que hagi de dir qualsevol politicastre de la Unió Europa (com ara el senyor José Borrell) o els Estats Units sobre la deriva totalitària de l'Afganistan, i l'enfonsament de la seva suposada democràcia, no té cap valor. La víctima, com sempre, el poble.

Com escrivia Alberto Rodríguez, un altre periodista que ha viscut els drames de l'Orient Mitjà: «Siguem clars: la majoria de la gent que condemna la victòria talibana i lamenta el fosc que es veu el futur pròxim de l'Afganistan, només ho fa per 'clics', interaccions o diners. La classe política, com a molt, per netejar la seva imatge [...] i han de tapar d'alguna manera el seu fracàs a l'Afganistan, però també tot el fracàs de la guerra contra el terror en general.»

Mixeta i les seves companyes dediquen un gran «meeeuuu!» d'admiració a Josep Suñé i a Tarragona Ràdio per una entrevista intel·ligent. Una més. Ah, i si voleu posar intel·ligència a les vostres vides, feu que us adopti algun mixo abandonat dels molts que tenen a Vallsgat (adopcionvg@gmail.com). No us en penedireu!