La temeritat de permetre el negoci amb els serveis essencials

Tothom sap que en cas que vegi foc o una columna de fum, si pateix o veu un accident de trànsit, si és víctima o testimoni d'una agressió o d'una emergència mèdica, ha de trucar el 112. Pràcticament tota la població sap que aquest senzill número és el que ha de marcar en cas de trobar-se amb una emergència, sigui del tipus que sigui. Al Camp de Tarragona és el número que marquem freqüentment per alertar d'olors (per no dir pudor) estranyes o fumerades relacionades amb el Complex Petroquímic. De la mateixa manera, aquests darrers dies, el 112 ha estat el número que les veïnes i veïns d'Alcanar, Les Cases i La Ràpita van marcar quan han estat víctimes dels terribles aiguats que han causat estralls al Montsià, el Baix Ebre i el Baix Maestrat.

Tanmateix, molt poca gent sap qui hi ha a l'altra banda del telèfon, des de quin lloc físic el despenja i, sobretot, en quines condicions ho fa. Es tracta del personal del 112, distribuït entre els Centres de Reus i Zona Franca, que desenvolupa la seva imprescindible tasca en condicions de precarietat des de fa anys, perquè les empreses privades que gestionen el servei sempre miren d'obtenir el màxim benefici econòmic a costa de reduir despeses en tot el que poden.

En aquest cas, les empreses (actualment l'empresa subcontractada per la Generalitat és Ferrovial, després que Grupo Norte fes fallida) amplien el seu marge de benefici contractant el mínim nombre de treballadors possible. Quan es produeixen els pics de trucades, moltes d'aquestes queden en espera amb el perill que s'acabin «perdent», és a dir que no s'atenguin, perquè a l'empresa li surt més a compte assumir el cost de la sanció que interposa la Generalitat que no pas incorporar el personal que està de guàrdia. Això, sense cap dubte, és un greuge per al conjunt de la població, perquè qualsevol de nosaltres ens podem trobar enmig d'una emergència en què el temps pot ser clau per salvar una vida o per evitar un mal major.

Un altre símptoma de la precarietat amb la qual treballa el personal del 112 és l'elevada temporalitat. Més del 90% de la plantilla treballa a jornada reduïda perquè així l'empresa privada gaudeix de la màxima flexibilitat. Lògicament, quan aquestes persones troben una feina amb millors condicions laborals marxen, fet que requereix que constantment calgui formar al personal nou i que contínuament es perdi l'expertesa acumulada. Aquesta pèrdua de l'experiència de la plantilla és evident que també repercuteix negativament en la qualitat del servei.

Aquests i altres motius relacionats amb la precarietat laboral són els que han dut les treballadores i treballadors del 112 a engegar una vaga indefinida des de fa dues setmanes. La població pràcticament no notarà els seus efectes perquè el Departament de Treball ha imposat uns serveis mínims del 85%, fet que es pot arribar a entendre donat que es tracta d'un «servei essencial». El que no és comprensible, però, és que precisament essent un «servei essencial» la Generalitat permeti les condicions de precarietat en les que els gestors i gestores del 112 han de prestar el servei. La paradoxa es fa del tot evident amb el conveni de telemàrqueting pel qual es regeix el personal d'aquest suposat servei essencial...

El mateix podem afirmar de la situació del 061, un altre número que, especialment amb la pandèmia, se'ns ha quedat gravat a la memòria i que també presta un servei essencial amb condicions totalment precàries, manca de personal, formació i fins i tot amb dèficits de seguretat.

Tanmateix, tot plegat no ens pot sorprendre. És la conseqüència directa de permetre que grans grups empresarials privats facin negoci a costa de serveis públics essencials. Si volem un servei d'atenció de trucades d'urgència de qualitat i a l'alçada de les necessitats de la població, la solució passa necessàriament per internalitzar aquests serveis. I, mentre no es faci, el mínim dels mínims és imposar unes condicions per a les empreses pensant en el benefici del conjunt la població i no en facilitar que «els amiguets»facin negoci.