Pago Pago és, oficialment, la capital de la Samoa Americana, allà baix al Pacífic Sud, en un lloc molt llunyà de qualsevol civilització, com l'estació de l'AVE de Tarragona. Però avui no us vull parlar d'aquest «pago» turístic, sinó de com paguem actualment les coses. No ens n'hem adonat i ara paguem de tantes maneres que és estrany que no hagi tornat l'esclavitud, allò de rentar els plats al restaurant o que el Tribunal de Cuentas no accepti Bizum per esplomar catalans.
Tu compres un article avui dia i si qui porta el comerç és la sisena generació, o el teu nét, el que ha acabat ESADE, a l'hora de cobrar hi ha més varietat que al bar del Congrés. Com? No, no, ESADE no és una malaltia, és una condició de yuppies (ja fa temps que no es diu això, oi?). Doncs depenent de qui estigui al davant del negoci, permetrà pagar… apunteu: en efectiu, amb targeta de crèdit/dèbit, amb el rellotge amb NFC, amb el mòbil, per Bizum, amb una transferència bancària, amb un taló o per PayPal. Així que tu estàs a l'Àrea de Guissona i veus passar gent per la caixa que sembla que estigui empenyorant estris electrònics.
Tinc un dubte que no em deixa dormir: per què hi ha comerços que has de fer un consum mínim per poder pagar amb targeta? Segur que us ha passat. Després, entres al basar xinès del costat, compres mil gomes de pollastre per 0,5 cèntims, perquè t'ho ha demanat un amic de l'Aràbia Saudita, treus la targeta de crèdit cagat, pensant que Bruce Lee et deixarà la cara com l'Home Elefant, però no, cobra i et fa un somriure. En fi, que si no us agrada tot aquest xou, sempre podeu anar a viure a Pago Pago. Ara que hi penso, per què coi necessita l'emèrit mil gomes de pollastre?