Diari Més

Creado:

Actualizado:

Els felins de casa meva estan en franca insurrecció i no paren de fer trucades telefòniques als seus congèneres. Mixeta m'ha confessat que estan fent preparatius per construir l'Arca-2 (l'Arca-å1 va ser la d'en Noè) en un indret secret i que en el seu passatge no hi volen humans. «Aquesta vegada -m'ha dit- no us hi volem. Us heu carregat el planeta i, per tant, foteu-vos!».

Un servidor no sé pas quina cara deu haver posat en sentir això i, per a reblar el clau, hi ha afegit. «Quan veus que un vicepresident del Congrés parla de «niños abortados al nacer» (l'avortament d'un nou nat en tot cas seria un homicidi, un infanticidi o el «cidi» que es vulgui, per no dir ras i curt un assassinat); que un aspirant a president del Govern digui que «los ministros han sido escogidos a dedo» (en vuit mil anys d'història humana enlloc no s'han convocat mai, PERÒ QUE MAI, oposicions a ministre!); que una diputada digui que si et vacunes et converteixes en un imant ambulant; que un reconegut trànsfuga -premiat amb una «mordida» de 75.000 euros anuals- parli que a Catalunya no es pot fer teatre en castellà (al Teatre Goya de Barcelona, per exemple, de les sis obres programades entre el passat 7 de febrer i el vinent 8 d'agost, tres estan escrites en la llengua de Cervantes); que algú per muntar una bastida faci un forat a un relleu romà de Minerva; o que un grapat de galifardeus -en diuen «estudiants»- muntin festes i facin soroll al sociosanitari Francolí on estan confinats per la Covid-19, molestant d'allò mes els altres pacients, i a més s'escapin per anar a escampar el virus per on els rota... Bé, que tots plegats no tinguin un atac de vergonya... és que la cosa no té nom, ni remei».

«Potser tens raó -he dit jo-. Com deia una reconeguda professional tarragonina de la Medicina, testimoni involuntari dels fets del Francolí, “ens extingirem”».

«És que, noi, tot el que toqueu ho convertiu en m...!» -m'ha etzibat.

Aleshores, m'ha vingut al cap una mesura grotesca dictada el 5 de juny de 1788 per un anònim alcalde major (una mena de comissari de Policia d'aquell temps) prohibint als presos de las «Reales Cárzeles» (situades al Castell de Pilat) «satisfacer sus necesidades en las letrinas, por haverse fugado unos cuantos encarcelados por tan inmundo lugar». Que les epidèmies de tifus sovintegessin no resulta gens estrany.

Segons sembla, aquesta manera de fugir de la presó no era nova, ja que vint anys abans el Llibre d'Actes Municipals recull la notícia que «algunos malhechores encerrados provisionalmente en el Castillo del Rey huyeron a través de la letrina, ahugereando la muralla». Encara abans, el 30 d'agost de 1758, s'hi pot llegir que es va ordenar tapar el forat que habitualment es practicava a la muralla «para vaciarla por ser contigua la letrina de la carcel del referido castillo». Que tots aquells fugitius van tornar a ser capturats pocs dies després, fa pensar en el fet que els gossos encarregats de seguir el seu «perfumat» rastre no devien tenir gaires problemes per trovar-lo. Crec que els detinguts serien conduïts novament a la presó a punta de baioneta, perquè no m'imagino els guàrdies posant-los-hi les mans a sobre.

tracking