Diari Més

Creado:

Actualizado:

Costa d'entendre perquè JuntsxCat i ERC no tanquen un acord de govern. No només per donar resposta a l'expressió de les urnes del passat 14-F que van certificar que un 52 per cent dels votants volen caminar cap a la independència de Catalunya, si no per la necessitat de tenir un govern sòlid i estable que gestioni els molts reptes i problemes que patim els catalans i les catalanes. Els que venen de lluny i els provocats o agreujats per la pandèmia.

Som molts els qui tenim la impressió que els postconvergents estan perdent intencionadament el temps per demorar la solució, la resposta als republicans i als cupaires. A aquesta manera de procedir se n'hi diu marejar la perdiu. Bé, de fet els experts diuen que aquesta és una locució forana provinent del castellà. En tenim una de pròpia, més habitual al valencià, que és emprenyar la gata. Sigui perdiu o gata, alguns estan enredant, embolicant la troca, fent passar amb raons. Trieu la que més us agradi o convingui. Avui fa vuit setmanes i dos dies que les urnes van dictar un veredicte. Voleu dir que no és temps suficient perquè els diputats que des del passat 12 de març, constituït el Parlament de la tretzena legislatura, estan cobrant el sou donessin resposta a la veu dels votants? No vull fer demagògia, però voleu dir que el mandat del 14-F no es mereix el mateix respecte que el de l'1 d'Octubre?

Les emergències socials, sanitàries i econòmiques no entenen de tacticisme partidista. I a les ferides del coronavirus s'hi afegeixen les del cansament de bona part de la ciutadania que assisteix resignada, no per pròpia voluntat, a l'espectacle d'un circ multipista amb funambulistes, trapezistes, domadors i pallassos que no fan cap gràcia. La pilota és a la teulada dels dirigents de JuntsxCat –si estigués a les mans dels seus simpatitzants i votants potser Catalunya ja tindria govern– que no acaben de trobar la fórmula o el moment per donar resposta, no ja les propostes dels republicans, sinó a les necessitats presents del país. Pesen tant el Consell per la República i Waterloo com per inclinar cap a la part contrària la balança del sentit comú i el pragmatisme que reclamen els reptes de les persones, les famílies, els treballadors i els empresaris? Com podrem fer un país millor si el que tenim està patint el que no està escrit? I mentrestant, les persones i les institucions de l'Estat espanyol –algunes n'hi ha– que no ens entenen, ens escolten i ens estimen, s'estan caragolant de riure. Konrad Adenauer, polític centrista i catòlic, primer canceller de la República Federal d'Alemanya i un dels fundadors de la Unió Europea va encunyar la frase «hi ha enemics, enemics mortals i companys de partit». Em voldria equivocar.

tracking