Diari Més

Creado:

Actualizado:

Després de l'espectacle polític dels darrers dies, especialment a Madrid i Múrcia, sembla que, definitivament, la lògica està de vacances, i el que és més greu, poc se l'espera si veiem i valorem fredament tot el succeït i, especialment, tot el que ara es diu i el que només fa setmanes es deia en sentit contrari.

Realment el «neguit» general de molta gent, davant el teatre al que tots som convidats i que veiem des d'un punt de desconcert i desconfiança cap a una classe política que sembla que l'únic que valora és la seva continuïtat al poder, al cost que faci falta, amb les renúncies que comportin i, sobretot, amb un ingent mercadeig de contradiccions inintel·ligibles per una ciutadania preocupada per una situació sanitària a la qual se li pot veure el final, però amb unes repercussions econòmiques, que si no es fa el que toca, comportarà l'extermini de milers d'empreses, llocs de treball i il·lusions, i per damunt de tot, inviabilitat de futur a tots els nivells.

Segurament, conseqüència del que hem vist en les darreres hores, ens veurem abocats a noves eleccions, on un cop més els partits ens vendran el seu producte amb les màximes garanties, si aconsegueixen el govern, però la realitat és que la ciutadania comença a estar farta col·lectivament de mitges veritats, on res és com ens expliquen i que després del vot, cadascú el fa servir en funció del seu interès, renunciant al que faci falta.

Com podem veure, per l'evidència dels fets, cada cop «el sentit comú» queda més lluny de la realitat i, així, el que queda clar és que en els «discursos partidistes» seguim ancorats en l'apartat ideològic, no sabent valorar que el que les persones demanen és un mínim de seny i lògica a l'hora de fer ofertes de govern possibles. Crec que no és, ja, de rebut la proposta fora de la normalitat, fonamentada exclusivament en un model cada cop més desesperat, és a dir, avui parlar encara de divisió social en funció de no sé què, és un concepte inapel·lable com queda demostrat a l'hora de viure el desencantament electoral de determinats col·lectius, que sempre havien votat una cosa i ara opten per plantejaments diametralment oposats a la suposada ideologia, en franca pèrdua de valor real.

No entenc encara com es pot fer una anàlisi del moment que vivim en funció del suposat marc ideològic, quan el que vol la gran majoria són fets possibles i respostes pragmàtiques, una altra cosa és «parlar per parlar», aliè d'un marc on tot va evolucionant. Seguint en aquestes línies, crec que no estaria de més prioritzar apostes pel sentit comú i deixar l'amanit missatge ideològic com quelcom superat.

El que sí és clar és que determinades opcions han començat a debatre de propostes concretes i amb data d'execució, cosa que crec que és el futur a curt termini, seguir discutint de teoria només és garantia de desencís democràtic. És evident que el que esmento és complicat, perquè comprometre's a fer amb data concreta, és un exercici de responsabilitat que no sé si es vol assumir, apuntant-se, alguns, encara a l'especulació de les enquestes per posicionar-se sobre els temes candents, però aquesta via arriscada, el que sí que estic segur, és que té data de caducitat, més propera de la que puguem sospitar. Per acabar, no veig opcions amb valentia per exposar «què, com i quan», en funció d'un «sentit comú» irrenunciable, ara bé, amb els moviments partidistes en portes, on desapareixeran moltes opcions, no estaria de més repensar en un «partit del sentit comú», si bé el problema serà trobar els líders per encapçalar-lo, tal com tenim el panorama de transfusions personals, on malauradament som instal·lats des de fa massa temps.

tracking