Diari Més

Creado:

Actualizado:

Els hàbits no fan el monjo, és una dita castellana prou interioritzada d'ençà que les ordes religioses començaren a distingir-se pels diferents atuells que vestien. Corporacions i grups professionals inclouen vestimentes específiques, uniformes, que vol dir que uniformats tots es distingeixen de la resta, sobretot en circumstàncies de confusió com els militars a les batalles.

Altres s'envolten de simbolisme com les coloraines cerimonials dels capellans segon el temps litúrgic. I altres semblen constitutives de la mateixa professió: les bates blanques dels metges i les negres togues dels jutges.

Els metges començaren a vestir bates blanques a finals del segle XIX, inicialment per a evitar tacar-se i més tard per a evitar contaminar als malalts amb el descobriment de la transmissió dels agents infecciosos per figures com Semmelweis, Lister i Pasteur. El color blanc de robes de cotó o lli feia més evidents les taques i era més fàcil de rentar i desinfectar amb lleixiu. De mica en mica l'ús de bates blanques es va estendre als altres sanitaris i els treballadors de laboratoris, esdevenint un abillament lligat al món dels científics en general. La correlació «blanc = net» està arrelada en la societat.

Els jutges començaren a vestir de negre cap al segle XVI a Anglaterra des del sepeli de la reina Mary II en senyal de dol i respecte, estenent-se l'ús arreu d'Europa, tot i que diferents països ha introduït varietats cromàtiques i additaments com birrets, perruques o collars d'Armini, com a França.

Els metges, però, han començat a canviar el color dels seus vestits. Primer als quiròfans, on les taques de sang ressaltaven massa sobre el blanc, es va triar per un color verd neutre. Alhora algunes especialitats, detectant una certa sensibilitat dels pacients de por o recança vers les bates blanques com els psiquiatres i els pediatres han anat, bé prescindint de les bates o canviant el color a d'altres més, diguem-ne, festius.

Els jutges, no.

Aquests darrers temps anem presenciant conflictes i discrepàncies entre metges i jutges al voltant de decisions relatives a l'actual pandèmia de la SARS-CoViD19, intentant imposar uns criteris sobre altres, fins a algunes esperpèntiques manifestacions insultants d'un jutge del País Basc, menyspreant especialitats mèdiques com l'Epidemiologia.

La imposició de criteris té a veure amb el poder i el poder judicial té tendència a voler imposar-se al conegut com a «poder mèdic». Mala tria. Podeu preguntar a la gent qui en genera més confiança. Quan els jutges puguin concitar aplaudiments massius a les 8 dels vespres des de finestres i balcons com els dispensats als sanitaris, podrem parlar.

I veurem que té més preferències, el blanc o el negre.

tracking