Diari Més

Creado:

Actualizado:

Veiem al nostre entorn, al mig d’un garbuix de normes, recomanacions i imposicions, un intent de controlar el temps per part dels que manen, que es mouen com pollastres escapçats, intentant simular que ho poden fer. Quan fallen en controlar espais, de locals d’espectacles, parcs, cafeteries, gimnasos o perruqueries, miren d’inventar cobre focs de mitjanit per treure del carrer borratxos, abans de tancar-nos a tots i definitivament a casa fins que escampi.

El temps és un fluid incontrolable. Se’ns escapa entre les mans, inexorablement i sense aturador. Josuè va aturar el sol, diu la llegenda bíblica, però no va aturar el temps. De les tres dimensions, el passat s’allunya vertiginosament, el present és fugaç, vol dir que fuig, i el futur és un desconegut que arriba sense avisar.

Els esforços per ordenar el temps generen unes convencions socials més fruit de capricis que de racionalitat. Vivim en una zona horària (GMT +1) per desig del dictador que volia arrenglerar-se amb Hitler i Mussolini, i que fa que tinguem la mateixa hora que Macedònia, a 2.000 km a l’est, on es fa de dia dues hores abans que aquí, mentre que el meridià de Greenwich passa a penes a 50 km del límit de Catalunya per l’oest. L’estupidesa del canvi horari d’hivern a estiu encara ho complica més.

Els horaris socials pengen de costums variats i variables. Hi ha indústries que comencen l’activitat a les 6 del matí. Altres a les 7. Els torns de serveis (hospitals, funcionaris) i els tallers de menestrals, a les 8. Les escoles, a les 9. I molts comerços a les 10. La pausa del migdia serveix per dinar, però als comerços els hi permet romandre oberts al vespre per atendre la gent que ja ha plegat.

La Generalitat fa temps va crear una Oficina per a la Reforma Horària, que amb el Pla Viure Millor (Pla de Transició cap a la Reforma Horària) té la voluntat d’assolir els compromisos recollits al Pacte per a la Reforma Horària signat el 17 de juliol de 2017 amb 110 institucions... Però ha fixat l’horitzó el 2025! Ves a saber on serem tots plegats d’ací a cinc anys... Aprofitant les limitacions que genera l’actual pandèmia de la covid-19, bé que podrien implementar uns horaris més racionals. Però tampoc cal complicar-se la vida. Amb el pes que tenen els horaris televisius, començar els telenotícies a les 14.00 h al migdia i a les 20.00 h al vespre ja seria prou.

Tanmateix cal modificar el calendari: l’escolar, el laboral, el judicial, el polític. El social, tot plegat. Un estat modern, i esperadament independent, ja comença a ser hora que racionalitzi el calendari. Fa més de cent anys que la vaga de la Canadenca va conduir a l’establiment de la jornada laboral de 8 hores: vuit de feina, vuit de descans i activitats personals i vuit de son. I quaranta-vuit hores setmanals. Ara hem baixat fins a 35 setmanals i menys de 1500 hores anuals, depenent del conveni.

Però no resulten raonables que festius intersetmanals, sovint arbitraris i sense tradició, generin distorsions que, amb una certa manca de vergonya, hem nomenat «ponts». Els festius religiosos «preconciliars» i les celebracions patriòtiques del país del costat bé que es poden canviar. Qualsevol economista mig instruït us podrà comptabilitzar els beneficis econòmics, qualsevol sociòleg els societaris, i qualsevol metge els beneficis en termes de salut, física i mental. Els grans daltabaixos sempre ofereixen oportunitats. Ara en tenim una de bona.

tracking