Diari Més

Creado:

Actualizado:

Això és un desesperat crit d’auxili als propietaris i a les propietàries dels gossos que passegen per Reus. Recolliu les tifes de les vostres mascotes! Elles no poden evitar empastifar els carrers, les places, els camins i els jardins públics però vosaltres sí. Bosseta de plàstic i cap a la paperera més pròxima. Tots us ho agrairem i les bestioles, si poguessin parlar, també. La conservació dels espais públics és una part de l’esforç col·lectiu per tenir una ciutat endreçada. No assenyalaré a ningú ni a cap zona de Reus però darrerament m’estic trobant amb «plantacions» de cagarros de gos en molts camins i zones limítrofes. Ja sé que els excrements són biodegradables i que amb el pas dels dies, setmanes o mesos s’acaben integrant al cicle vital. Això pràcticament ho saben tots però el que alguns ignoren o bé es passen pel forro és que mentrestant la natura no fa la seva feina, la imatge i l’olor que desprenen aquestes improvisades latrines canines són lamentables. Les estadístiques ens diuen que la pandèmia del coronavirus, primer amb el confinament estricte i després amb les limitacions de mobilitat i de companyia, ha incrementat l’adopció de mascotes, principalment gossos i de totes les mides. Ho celebro pels nous amos i per les bestioles. El que ja no em sembla bé és que l’exercici d’empatia i estima amb els animalons no comporti també una assumpció de responsabilitat cap a l’entorn i cap al conjunt dels ciutadans. I la clau de volta és el civisme individual. L’Ajuntament intensifica el control i les sancions però no volem ni podem tenir una ciutat amb un inspector darrere cada propietari o propietària d’un gos per assegurar que la merda va al lloc que li correspon i no a la sola de la sabata d’un vianant o passejador despistat. I no ens fem trampes al solitari buscant racons del terme per sembrar d’excrements el que haurien de ser espais naturals. No hi volem les tifes de gos ni les burilles dels amos que fan temps mentre la bèstia es queda descansada. Reus no és una comuna. Tant es val que sigui el centre de la ciutat com a qualsevol altre punt del terme municipal. Cal reforçar la consciència de la gent perquè tots plegats entenguem que la ciutat la fem o la desfem entre totes i tots. I el problema no són els gossos. Som nosaltres. Diumenge feia un vermut al migdia en una terrassa de la plaça del Mercadal. En un metre quadrat, al costat de la taula que ocupàvem, vaig comptar quatre burilles. I per completar la imatge, un parell de nens sacsaven un banc mal acollat -alerta Ajuntament- mentre el seu pare s’ho mirada amb les mans a les butxaques. Li vaig cridar l’atenció.

tracking