Buscador de la Hemeroteca
Català
Secciones

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
27.77 º
5.4 Km/h

Justícia, democràcia i llibertat

  • Dani Pernas
President ERC El Vendrell
President ERC Baix Penedès

Actualizada 30/07/2020 a las 08:14

Dani Pernas

Dani Pernas

Dani Pernas

«Ei! No hi haurà gàbies per a tants ocells,
I a dins l’aire no ens calen papers.


No sé què diuen els teus petons,
Però no hi ha llei que pari la veritat que creix.»

Així ho canten Oques grasses a la celebrada cançó Serem ocells i s’entén que parla de justícia i llibertat.

Certament, un estat democràtic que es consideri lliure en el seu sentit més ampli, basant aquesta consideració en la llibertat dels seus habitants, s’ha de centrar a aprofundir en l’establiment d’aquesta bella paraula a tots els seus estaments, a vetllar per la preservació de tots els drets, en implantar justícia.

Centrem-nos en aquesta paraula, justícia. Segons el diccionari de la RAE, la defineix com «una de les quatre virtuts cardinals, que inclina a donar a cadascú el que li correspon o pertany». La prudència, la fortalesa i la temprança són les altres virtuts cardinals. Segons aquesta teoria, les quatre virtuts cardinals són informants de la quotidianitat de l’ésser humà, responent a diferents valors que tracten d’inspirar el comportament quotidià en el pla individual i social. La temprança és la virtut que procura l’equilibri en el gaudi dels béns materials. La fortalesa proporciona l’home la fermesa i la constància. La justícia és la ferma voluntat de donar a cadascú el seu; i la prudència és la virtut que disposa a la raó pràctica a discernir què s’ha de fer i què s’ha d’evitar.

A la doctrina cristiana, la Justícia s’identifica amb el compliment de la Voluntat Divina. Tot procedeix del Bé. El bé és anterior a l’ésser. Els éssers tenen la tendència natural per la qual busquen el Bé encara que el desconeguin.

En el pensament grec la justícia és una virtut. La persona que dirigeix ​​les seves accions cap a complir i preceptuar les virtuts, tendeix cap al bé.

Un cop contextualitzada, cal fer-nos unes preguntes que deixaré a l’aire:

Analitzant la vida que han portat fins avui dia, en Junqueras, Forn, Romeva, Rull, Turull, Cuixart, Sànchez, Forcadell, Bassa, tant en el pla individual i social, no han dirigit les seves accions cap a fer el bé i han aconseguit concentrar i sublimar les 4 virtuts cardinals?

En el cas que un tribunal autoafirmat i autocapacitat per impartir aquests valors, a qui se li suposa una neutralitat, tot i evidenciant-se falsa aquesta afirmació, i mostrant-se clarament de part. Com deia, i obviant la segona part, aquest tribunal, exercint la seva suposada neutralitat i capacitat, fa un judici segons ells just, i imposa unes penes, segons ells justes, que suposen l’ingrés a presó per un període determinat per cadascú d’ells, si aquest procés judicial està pensat per impartir tal justícia «que inclina a donar a cadascú el que li correspon o pertany», si pel bon comportament dins de presó, per temps transcorregut, o si hi ha una oferta laboral un cop transcorregut aquest període, correspon atorgar un tercer grau, i fent lleis ad hoc creant noves jurisprudències fins aquell moment inimaginables forçant així, les costures de la legalitat fins a vessar-les, aquest òrgan judicial està complint veritablement amb la seva funció d’impartir aquest valor, aquesta virtut que anomenem justícia?

I encara una tercera, si els afectats no fossin Junqueras, Forn, Romeva, Rull, Turull, Sànchez, Cuixart, Forcadell o Bassa i fossin autèntics desconeguts, la fiscalia hauria recorregut? El jutge haguera acceptat anul·lar el tercer grau?

I acabo amb la quarta, si la fiscal general de l’estat la posa el govern de l’estat, és així com entén el diàleg? És tot aquest el diàleg que pot oferir?

La justícia, ben entesa i ben aplicada, hauria de comportar la llibertat, si més no el 3r grau tot esperant l’alliberament i la nul·litat d’un judici que va mostrar les vergonyes d’un estat igual que ho mostren ara amb l’anul·lació del tercer grau. Però, com ens han demanat, no defallirem, els seguirem reclamant fins a la seva llibertat, el retorn de tots i tots els exiliats i exiliades, i fins a la victòria de la veritat, la justícia i la democràcia en aquest país com cantava en Llach:

«I potser, Llibertat,
ets un somni fet bandera, tant se val.
Cridarem sempre el teu nom
com si viure només fos
ésser pelegrí a la teva font.
La Llibertat,
aquesta dama encadenada que ens està esperant.»

Comenta el contenido : Justícia, democràcia i llibertat
Diari MesDiari Mes es una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes es un medio
auditado por OJDInteractiva
Diari Mes

Con la colaboración de:
Diari Mes