'Turíngia is in Germany'

Turíngia és un dels lander (estats federals) de la República Federal d’Alemanya, una regió amb més de dos milions d’habitants i amb nombroses ciutats mitjanes, sense anar més lluny, la mateixa Weimar, de gran importància en la tradició cultural i política democràtica del país. Doncs bé, ara fa uns dies aquest lander alemany va patir un terratrèmol polític. El motiu? El candidat dels liberals va ser investit president del Govern regional amb els vots dels conservadors i de l’extrema dreta, per evitar així un Govern d’esquerres. Traduït a la nostra realitat política, un candidat de Ciudadanos era investit president amb el vot de PP i Vox per evitar un Govern del Partit Socialista i Podemos.

I ara parin atenció, la formació d’aquest Govern dels liberals (no de coalició, però que arribava al poder amb els vots de l’extrema dreta) va provocar que aquest no durés ni 24 hores. En menys d’un dia va quedar desautoritzat i es van convocar noves eleccions. Qui el va desautoritzar? Els partits d’esquerres? Els sindicats? La societat civil? També, però qui el fa caure són...les direccions nacionals dels mateixos conservadors i liberals, començant per la mateixa cancellera Merkel que va definir el vot dels seus diputats com «un error imperdonable» i els va desautoritzar públicament (fet que va provocar la dimissió ipso facto de la líder del partit a Turíngia).

I no es va quedar aquí la «cancellera de ferro» (en un passat no gaire llunyà públicament admirada pels dirigents del PP). En ser preguntada pels periodistes, Angela Merkel es va esplaiar a gust, va afirmar sentir-se «avergonyida» pel suport dels seus diputats a un candidat votat per l’extrema dreta i va definir la formació d’aquest Govern com «un mal dia per la nostra democràcia.» I no va ser la única, la mateixa premsa conservadora titulava «la foto de la vergonya» al peu de la imatge de l’encaixada de mans entre el president liberal i el líder de l’extrema dreta, mentre que el president de Baviera (del sector més conservador de la CDU –repeteixo, l’equivalent del PP a Alemanya!–) afirmava que els diputats del seu partit no tenen dret «ni a fer un cafè amb els de l’extrema dreta. Qualsevol intent que ens vulgui apropar als ultres és com un verí que no podem deixar que es filtri entre el nostre partit.»

Clar, quan un llegeix aquestes coses i les compara amb el que fan PP i Ciudadanos al nostre país queda, literalment, estupefacte. Bàsicament, perquè fan just el contrari, pactar acord i Governs amb l’extrema dreta exactament a tot arreu on han sumat i on han pogut: Madrid, Andalusia, Murcia, diputacions, ajuntaments, etc. Us imagineu, per exemple, al senyor Casado o la senyora Arrimadas exigint la dimissió dels seus regidors, posem per cas, de l’Ajuntament de Madrid perquè han pactat i votat amb els de Vox. Impossible direu, oi? No, amics, aquí els autodenominats conservadors i liderals no fan un cordó sanitari a l’extrema dreta, pacten amb ella. No demanen aïllar-la políticament per estricte higiene democràtica, no, el que proposen és fer un cordó sanitari... al socialisme democràtic!

I això és molt negatiu per al país, molt més del que sembla, perquè tenir a la dreta, diguem-ne, tradicional fent seguidisme de l’extrema dreta pot ser, fins i tot, beneficiós en termes electorals per l’esquerra però és catastròfic per assolir els consensos bàsics en determinades qüestions que ens han de permetre avançar, sense anar més lluny en l’aposta pel diàleg polític que ha fet el president Pedro Sánchez. Per això, sincerament, celebraríem que la dreta espanyola s’acostés als paràmetres democràtics de la dreta europea que el primer que exigeix (Merkel, Macron, conservadors britànics, etc.) és que amb els ultres nostàlgics dels règims feixistes del segle passat ni aigua.

Fent el símil amb la pel·lícula de Hannes Störhr podríem afirmar que Turíngia is in Germany. La CDU de la senyora Merkel està en el marc de la dreta demòcrata cristiana de tradició europea, sí, però lamentablement el PP del senyor Casado no. El senyor Casado quan veu el senyor Abascal parlant de gobierno ilegítimo es posa a bramar «¡gobierno ilegítimo! ¡gobierno ilegítimo!». I és un error colossal perquè imitar el discurs de l’extrema dreta i comprar-li el seu marc conceptual tan sols provocarà l’augment de l’extrema dreta en detriment, precisament, de la dreta tradicional. Als socialistes no ens creurà, clar, però faria bé el senyor Casado en parlar amb la senyora Merkel. Si ho fa la cancellera alemanya li explicarà que el 1930 els conservadors van cometre l’error de pactar per primer cop amb el partit nazi, precisament a Turíngia, per evitar que governés el Partit Socialdemòcrata que és qui havia guanyat les eleccions. Doncs bé, tres anys després el partit nazi s’havia cruspit l’electorat dels partits conservadors i havia arribat al poder. La resta és història, una història que encara avui avergonyeix a la dreta democràtica alemanya.