Diari Més

Creado:

Actualizado:

Segurament, en ocasions, podem pensar que formen part del públic assistent a una gran obra teatral, on són altres els que interpreten els seus papers en funció d’un guió preestablert i que un cop acaba la representació tornarem cap a casa per seguir amb la nostra vida diària, aliens a tot el que es va «exposar» en la proposta escènica a la que vam acudir com mers espectadors.

Certament el tema és difícil d’entendre, especialment respecte de la incidència del que es parla a la «novel·la» i la pròpia realitat de cadascun de nosaltres, però ens agradi o no, ho entenguem o no, la crua realitat ens demostra que tots som «artistes secundaris» del gran espectable global on som part inexcusable.

Podem pensar que, en tot cas, com ciutadans gaudim d’uns privilegis i uns drets, si bé els mateixos venen condicionats per una realitat objectiva en funció del nostre lloc de naixement, de la nostra família, de la nostra educació i, fins i tot, de la nostra pròpia sort; per tant, la nostra decisió de pertànyer a la «companyia teatral global» és un fet inapel·lable i d’obligat compliment, un altra cosa és el «paper» que ens pertoqui i les garanties de reconeixement pel mateix; per tant, és una realitat evident que tots som actors i, el que encara és més complicat, que la nostra pertinència ens adjudica un protagonisme poc discutible, per molt que puguem sospitar induccions preconcebudes en funció de la nostra posició personal.

Els nostres avantpassats podrien viure en el seu entorn, més o menys protegit, en funció d’una «manca informativa» que els protegia indirectament i on la pròpia «velocitat» en el desenvolupament dels temes era una atenuant a tenir en compte; actualment la qüestió es ben diferent, tenim coneixement de tot el que passa a la «terra» al moment, sabem les discussions i els desacords dels nostres dirigents, també de manera automàtica i, el que és més nou, podem fer valoracions subjectives en funció d’una «via mediàtica» oberta i a la que pràcticament, majoritàriament, tenim accés. Per tant, masses vegades, inclús, podem conèixer determinats fets abans de que es produeixen, per raons de caire tècnic o tecnològic.

Tornant a la dicotomia, espectadors/actors, l’evidència comporta que el nou model que ens condiciona pot tenir els seus avantatges i negativitats, però el que ben segur que té és que ens dona la oportunitat d’assistir en primera persona a la vida global, una altra cosa és com gaudim d’això i la seva rellevància per la nostra supervivència, i és aquí on crec que s’haurien de fer esforços per poder «seleccionar» tot el que veiem i plantejar-nos una reubicació en positiu i d’acord amb els interessos de cadascú.

Segurament el nostre món és ja incontrolable, i el «desordre ordenat» només sigui fruit del nostre autoconveciment de que l’actual marc és millor que altres anteriors, en tot cas, és el que tenim i la seva realitat ens envolta en tots els sentits.

Esperem que en els propers anys es pugui posar el seny necessari per reconduir la presumible negativitat, optant per redirigir el sistema cap els propis avantatges que en sí mateix té, no fer-ho pot ser «el primer acte» d’una «obra» en la que no serem ni actors, ni públic, només «mobles».

tracking