Diari Més

Creado:

Actualizado:

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obligat a repetir el ple d’investidura de l’alcalde de Reus com a conseqüència d’una denúncia de VOX (no té representació al consistori) per la fórmula emprada pels regidors de la CUP, segons els denunciants contrària a la Constitució espanyola. L’alcalde ha tornat a ser elegit alcalde però no és segur que no s’hagi de fer un tercer ple si avança i prospera una segona denúncia en aquest cas dels regidors de Ciutadans perquè no els va agradar l’original i provocador «acato, juro i prometo» emprat pels cupaires en la segona votació. El panorama és esperpèntic i sembla el guió d’una mala pel·lícula que es podria titular «Es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde» si féssim un immerescut homenatge al gens enyorat president del govern espanyol, el popular Mariano Rajoy. Amb el respecte que es mereixin la Constitució espanyola i els constitucionalistes, reivindico la mateixa tenacitat dels denunciants (VOX i Ciutadans, en aquesta ocasió) a l’hora d’exigir responsabilitats judicials pels incompliments reiterats de la mateixa «carta magna» en matèria de drets bàsics de les persones (ocupació digna, atenció sociosanitària, habitatge, llibertat d’expressió, ... la llista és llarga) i dels compromisos electorals que un cop tancades les urnes es converteixen, per efecte de l’estratègia i la tàctica, en «allò que el vent s’endugué». Quins tribunals independents trauran els colors als polítics que no compleixen el que prometen? Quins tribunals independents faran justícia completa i plena interpretant la norma i la necessitat de reformar-la quan la societat ho exigeix i el sistema democràtic ho permet? Per això entenc el gest dels cupaires com un nou crit d’alerta de cap on ens pot portar l’immobilisme i la tossuderia de no acceptar que la base de la democràcia és la sobirania del poble. I els poders legislatiu, executiu i judicial haurien d’estar al servei d’aquest objectiu. Acato, juro i prometo que la terra no és plana. Acato juro i prometo que el cor bomba la sang pel sistema circulatori. Acato juro i prometo que tot el que puja baixa. Acato, juro i prometo que l’ésser humà ve del mico. Galileo Galilei, Miquel Servet, Isaac Newton, Charles Darwin haurien votat el mateix que els tres regidors de la CUP. Per això en el seu moment històric ells també van ser perseguits per heretges i per gosar qüestionar la veritat oficial. La connivència i el respecte que prediquen els partits constitucionalistes passa pel compliment de lleis que tinguin el seu principi i final en els drets i deures de les persones, de totes.

tracking