Diari Més

Tribuna oberta

Del desencís a l'esperança

Candidat a l’alcalde de Tarragona ERC-MES

Creado:

Actualizado:

La paraula que millor ha definit el sentiment majoritari de les veïnes i veïns de Tarragona durant els darrers anys és «desencís». Un desencís profund, alimentat per un seguit de menyspreus a què Ballesteros ha sotmès la ciutadania. Menyspreu per haver lliurat el govern de la ciutat al Partit Popular; menyspreu per haver posat Tarragona en ridícul amb el desgavell dels Jocs del Mediterrani, amb una cerimònia inaugural vergonyosa; menyspreu en amagar-se l’1 d’octubre mentre apallissaven veïnes i veïns de Tarragona; menyspreu per haver mentit tantes vegades: Inipro, Santa Gadea, els Jocs, Ikea...; menyspreu en tenir les escoles i els equipaments culturals i esportius en un estat de conservació lamentable; menyspreu en tenir els carrers tan bruts; menyspreu en defensar els interessos urbanístics especulatius mentre la ciutat construïda dona mostres d’una accelerada decadència; menyspreu per la indiferència davant les dificultats del comerç local; menyspreu per tenir una administració tan lenta que és una càrrega per a qualsevol iniciativa ciutadana; menyspreu per pensar-se que tornarà a enganyar la ciutadania amb promeses electoralistes.

Una característica del desencís és que afecta la confiança i la capacitat de reacció. Per això durant una bona part d’aquest mandat es va generalitzar la idea que malgrat tot Ballesteros tornaria a ser elegit, com si fos una maledicció inevitable. El desencís paralitza i ens fa conformistes. Enfront d’aquest sentiment paralitzant hem generat amb molta passió i optimisme –s’ha de ser molt optimista i confiar molt amb la ciutat per capgirar el feixuc llegat de Ballesteros- una autèntica proposta de canvi. El projecte de tornar a la ciutadania allò que li pertany: la ciutat.

El desencís ha donat pas a l’esperança. La ciutadania anhela un canvi profund. No vol un canvi cosmètic ni un simple canvi generacional que amagui la perpetuació de les elits amb poca empenta i nul compromís col·lectiu. Els veïns reclamen legítimament ser protagonistes del canvi. Ho volen els de 18, els de 30, els de 50 i els de 80 anys i des d’Esquerra ho volem fer amb tots ells. Els necessitem. Necessitem la seva empenta, el seu optimisme, la seva creativitat, la seva experiència i la seva saviesa perquè aquest canvi que tenim a tocar de les mans es faci possible. El compromís d’Esquerra és amb totes les persones de Tarragona, parlin la llengua que parli, visquin on visquin, tinguin els orígens que tinguin, tant se val que portin a Tarragona 6 setmanes o 6 generacions, les necessitem a totes i les volem a totes.

La candidatura que presentem per governar Tarragona és la millor expressió de la ciutat oberta, plural i feminista que farem. Un Ajuntament al servei de la ciutadania, del seu progrés econòmic, de la solidaritat i de la força transformadora de la cultura i la diversitat. Entre les deu primeres posicions, amb disposició d’assumir responsabilitats de govern, ens hi trobem una dona nascuda a Santiago de Xile, que ha conegut l’experiència de l’exili polític essent una nena, i una altra nascuda a Bucarest. Veïns i veïns de l’eixample, el centre, la Part Alta, La Floresta, Sant Salvador, el Serrallo, la Vall de l’Arrabassada i la Mora. Metgesses, professors universitaris, representants sindicals, comerciants, líders veïnals, educadors, sociòlegs, professionals de la direcció d’empreses, politòlogues...

Estem davant d’una enorme oportunitat per fer un canvi històric: posar Tarragona en mans dels sectors més dinàmics, creatius i solidaris de la societat. Esquerra Republicana estem en les millors condicions per guanyar aquestes eleccions i fer que Tarragona deixi de retrocedir per poder ser una autèntica ciutat del segle XXI. Tenim l’oportunitat de canviar el desencís per l’esperança.

tracking