Opinar de política fa patxoca, per això jo també ho vull fer. És per fer-me el periodista l’important, rotllo Ekaizer, però sense abric.
Hi ha gent que no es pot treure del cap una musiqueta. Per exemple, el «Cara al Sol», que sembla que serà la cançó de l’estiu. Més concretament, de l’estiu vinent. D’altres, tenen un tic lingüístic, com els convergent quan els entrevisten, que repeteixen contínuament la paraula «diguem-ne». I després estic jo, que no em marxa del cap aquell crit de la Penélope Cruz donant l’Oscar a l’Almodóvar. I em passa especialment quan veig per la tele el Sánchez, em refereixo al presi, no al segrestat. Però, a diferència de la senyora de Bardem, jo ho dic amb un to més del tipus «però què fas, fill meu?»
Pedro va anar a dinar a Casa Mariano, un restaurant de Madrid ubicat al carrer Moncloa, número 155 (no hi aneu, surt car). Allà va menjar alguna cosa que no es pot dir perquè estem en horari infantil i de postres va prendre un suflé d’unitat nacional. Cap problema. Després, quan ell va agafar el traspàs del restaurant i va anar a dinar el torrat del Quim, van prendre unes ratafies i «echaron unas risas». Cap problema. Però, ara resulta que Pablito-pablete, mister master, Olivia de Popeye i la bruixa Avería diuen que està al costat dels dolents. I ara resulta que Rufi, Alighieri i la dona de groc li recorden que l’autodeterminació no és el nom d’un taller mecànic. Així que el pobre Pedrooo no l’estimen ni els uns ni els altres. Crec que el hit de l’estiu serà «Corazón loco» del Machín, que diu que no es poden tenir dos amors alhora sense estar boig.