Ana Santos, una dona d'entitat i socialista

Dic d’algunes amigues que són «dones d’entitat». Ho he dit de la Maite Buenafuente, la Floren o la Cristina Fallarás. Alguna m’ha preguntat què vol dir aquesta descripció imprecisa aplicada a una persona i, sovint entro en un jardí quan intento descriure-ho. Avui ho faré parlant de l’Ana Santos. Les dones d’entitat són solidàries, efectives i afectives, cultes, comprensives, generoses i excel·lents companyes. Estiguin fent un pressupost o cuinant, hi posen el millor d’elles i ho fan amb classe. Parlis del que parlis et sorprendran amb una opinió assenyada i justa.

Tot i que estic «enfadadet» pel tema «groc», afalago alguns amics dient que són socialistes. Quan un amic era un paio collonut, un bon amic, jo deia simplement, que era socialista. Com en el cas de les d’entitat, em costava explicar-ho: socialista implicava ser algú preocupat pels pobres, pels treballadors, per les injustícies, empàtics, progressistes, de pau, gent del poble, senzilla i que si no tenies un llit per dormir, ells tenien la solució. Literal: una nit de Nadal fèiem tertúlia al seu pis d’Apodaca i no vaig mirar el rellotge. Vaig perdre el tren i l’Ana em va cedir el petit llit del seu fill -quasi un bressol-. L’endemà vaig aixecar-me fet un quatre però vaig valorar més la generositat que la comoditat. Crec que en temps de líders de laboratori, ella és un exemple per a la política. Que em perdonin el Pep Fèlix, el Bonet, el Burgasé, el Ruiz, el Santiago, la Bego... el millor que ha tingut Tarragona dins l’Ajuntament i dins el PSC és l’Ana Santos. La trobarem a faltar, perquè ella és una dona d’entitat i socialista.