Lliçons de Marià Mullerat

La beatificació aquesta setmana del metge Marià Mullerat, màrtir al començament de la Guerra Civil, és un goig per a l’Església universal, particularment la de Tarragona, que veu com un dels seus fills, un laic pare de família, és glorificat públicament pel seu admirable testimoni de fe i humanitat.

Ja hem recordat que fins i tot en els seus últims moments, quan l’havien pujat al camió que el conduïa al lloc de la seva execució, a la carretera de les Borges Blanques, es va preocupar que quedessin atesos tots els malalts que deixava a Arbeca.

Pressentia la mort per haver estat alcalde de la població i per la seva condició de catòlic practicant. Quan va veure com llençaven de casa seva les imatges religioses que tenia, va intuir que tornarien a buscar-lo. Va pensar a fugir a Saragossa, però en arribar a Lleida s’ho va repensar i se’n va tornar al poble pensant en els seus malalts i posant per damunt aquesta preocupació a la de la seva pròpia vida. Tota una lliçó de caritat, de sacrifici pels altres fins a la mort, seguint l’exemple de Jesucrist.

Al costat d’aquesta virtut m’agradaria destacar un altre traç fonamental de la seva vida de fe: la capacitat de perdonar. Ho va fer per anticipat. Quan els milicians van anar a casa per emportar-se’l les seves últimes paraules van ser per a demanar a la seva esposa i familiars que els perdonessin com ell ho feia en aquell moment.

Arribat el tràngol de l’afusellament, va pronunciar aquelles paraules sublims de Jesús a la creu: «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan», que va escoltar un testimoni dels fets. Marià Mullerat, que es confessava sovint, havia experimentat el perdó de Déu en el sagrament de la penitència i això li va permetre imitar el Senyor en aquest dur tràngol.

Els teòlegs s’han preguntat al llarg dels segles si Déu no tenia altra manera de redimir la humanitat que mitjançant la passió dolorosa del seu Fill. Una resposta que s’ha donat és: en la seva omnipotència podia, però la humanitat necessitava que fos així per adonar-se que Déu és amor.

La frase evangèlica que «no hi ha amor més gran que donar la vida pels seus amics» es va complir en el metge la beatificació del qual acull la Catedral de Tarragona. No és un exemple antic del santoral, una història que es desdibuixa en el temps i cobra elements llegendaris. La vida i la mort de Marià Mullerat gaudeixen de nombrosos testimonis que viuen entre nosaltres, començant per les seves quatre filles.

Que el beat Mullerat sigui un exemple per a la comunitat cristiana. La caritat i el perdó són traços principals dels seguidors de Jesucrist i garantia de la societat millor que tots anhelem.