Quan era un nen corria de l’escola a casa per no perdre’m els pallassos de la tele. Ara em passa el mateix amb el judici del Suprem. La vista és per a mi com la telenovel·la de les àvies o el Gran Hermano pels tatuats.Els últims dies he vist a la Soraya Barri Petit (Quatre Cases), a Marianico el Corto, a Zoido Gazpacho i a Bubu Fairy declarant amb imprecisions i amnèsies vàries. Jo, que sé una mica de Dret d’haver passat milers d’hores a les sales de vistes, em preguntava si això que feien «fregava el travesser» del fals testimoni. Amb l’agreujant de què els que parlaven havien dictat ordres que podrien enfonsar un país. Ja ho van fer. Ningú es va esquinçar les vestidures davant les seves llacunes mentals i l’excel·lentíssim senyor va anar a la màquina de cafè i a fumar al pati com cada dia.
Però, amics, quan ha fet el mateix un «de la part contrària» aquí tothom ha saltat advertint amb elLibro Gordo de Peteteque no tenir memòria et pot portar a ser cremat a la foguera. Avui, l’amic Marchena ha volgut espantar el testimoni Jaume Mestre per mostrar dubtes en el seu relat, exactament com ho van ferPincho, Gazpacho y Mochilo. Tant ell com el fiscal se li han tirat al coll i és estrany que no hagin activat la pena de mort pel pobre noi. Amb la meva baixa capacitat intel·lectual tampoc entenc per què preguntar a quin club pertany un testimoni és objecte d’excomunió per uns i pels altres no. Sembla que Don «vamos a ver» no s’hi veu durant algunes hores del dia. Haurem de cridar a declarar a Alain Afflelou, però, ai! És francès, i necessita traducció simultània. Quin problema!