Diari Més

Creado:

Actualizado:

Ja falta poc perquè quan es descarregui un castell de nou la gent cridi: «Oh my God!». O quan agafem una multa del parabrisa cridem «Shit!». Sí, amics, veig que al ritme que anem, en comptes de ser una república independent, ens convertirem en un estat més dels EUA. Ahir em vaig trobar una notícia que parlava que a una escola de Tarragona es posaria en marxa un Kiss and go. He hagut de mirar pel Google què coi volia dir. Jo ho havia fet alguna vegada per tallar, però no ho coneixia en versió «canalla». Ja no cal parlar de l’excastanyada/Halloween. Aviat al «tió», li diem el «Tio Sam». Treballant al Camp de Gibraltar, estava acostumat a riure quan sentia la ràdio dels yanitos i la seva barreja de castellà i anglès, amb aquelles frases: «My mother is ejperando para ir a comer, but first I can limpiar the car». Per aquí ens anem americanitzant mentre, a Nova York, s’està posant de moda el pa amb tomaca i el xef José Andrés (el que neteja cebes i imatges) triomfa a Washington. Ara la gent se’n va amb el seu personal shopper de shopping a l’outlet. Quan, de tota la vida, d’això se n’ha dit anar amb la teva mare al mercat de Bonavista. Abans veies a la mare de la Pantoja agafant un feix de bitllets d’un empresari de l’espectacle o a la Margarita Seis Dedos colpejant periodistes amb un totxo dins la bossa. Ara, tot això ho fan el manager, el que s’embutxaca els diners, i el community manager, el que reparteix etzibades a Twitter. Ara les magdalenes són cupcakes, cal que mengis healthy, facis running i siguis influencer. Segur que tot això és molt cool (o «cul»), però em podeu enviar el vostre feedback. Ok?

tracking