Excel·lentíssim Pedro Sánchez i Molt Honorable Quim Torra:
Els escric aquesta carta perquè m’avorreixo. Sí, em passo el dia mirant el Facebook i criticant el judici del Procés. Això, tot i que no he llegit el prospecte, segur que té moltes contraindicacions. Estic desanimat i he anat al meu metge del cap al CAP. M’ha receptat que em busqui una activitat que em faci il·lusió. He vist el seu anunci demanant un relator i volia presentar-me. Reconec que he hagut de mirar la RAE per saber què coi és això. Però no me n’he sortit, i he decidit escriure’ls per preguntar si el meu perfil seria l’adequat.
Per què no sé si és l’adequat? –preguntaran les seves excel·lències. Perquè no he pogut aclarir què demanen. La RAE diu que un «relator» és qui relata, o sigui, el que refereix, qui pot donar a conèixer alguna cosa real o fictícia. He mirat fictici i veig que és quelcom «fingit, imaginari o fals». Ja vaig lligant caps. O sigui, la feina es tractaria de donar a conèixer als ciutadans alguna cosa falsa fent veure que sóc notari, o sigui, un fedatari. He hagut de tornar a la RAE per veure «fedatari», i em posa que és qui dóna fe. Volen donar fe d’un fet fictici. O sigui, volen un capellà? Els pregaria, excel·lentíssims senyors, si ho tenen a bé que em diguin si la figura de relator que posa a l’anunci vol dir que ha de ser un mossèn que ha de donar a conèixer un acord fictici fingint que és un notari que certifica que és real, per tant, no és fictici. Vaja, com la República! Tranquils pel sou, ja ho negociaríem amb un mediador. Ah! Calli! No serà excel·lentíssim Sr. Sánchez que vol un mediador? Els deixo, torno al psicòleg.