Diari Més

Tribuna

La por a la immigració/La situació demogràfia

Advocat

Creado:

Actualizado:

Certament als representants polítics els hi costa donar respostes reals a la situació que afecta el fenomen migratori que vivim, no solament per la permanent discrepància en les solucions, sinó, i de manera molt especial, per les conseqüències directes i indirectes que qualsevol alternativa comporta per la consciència social d’una societat que veu com un conflicte difícil de compaginar a l’hora de trobar alternatives de futur des d’una basant política, social i econòmica.

Sembla que existeix una «por» a l’hora d’oferir un discurs possible on se sigui capaç de sumar el possibilisme i l’economia per fer-ho viable, així, els equilibris que es porten a terme segons qui parli del tema, no són garantia de res, si això no es pot fer amb la implicació de tots els Estats Europeus a la vegada; la inexistència de la pinya que refereixo, fa que cada executiu estatal faci i digui la seva en funció dels seus interessos particulars, on la raó «del pes electoral» té més transcendència del que es pugui sospitar.

És cert que el fàcil és donar respostes generals sense abordar a fons el problema, però cada cop el temps de les resolucions ordenades és més minso i les conseqüències, si no es fa el que pertoca, poden ser imprevisibles des de tots els punts d’anàlisi. La discrepància política i social és un fet cada cop més consolidat davant una resolució imperfecta però necessària i inapel·lable.

No té cap sentit que no s’estigui de manera conjunta per la trobada de vies de regulació comuna europea, fixant una estratègia al respecte, a mitjà i llarg termini, des d’una aposta per la transparència que garanteixi un demà de convivència sostenible.

La temptació per part d’alguns de pensar en el tema migratori més com un argument electoral que com una feina a desenvolupar via consensos molt complicats, és una opció que haurà de deixar-se de costat, malgrat que massa vegades no es fa referència al que comporta l’efecte arribada de gent i la necessitat d’oferir propostes el respecte que «toquin» totes les variables a l’efecte.

Segurament la justificació dels moviments de persones, que s’ha produït repetidament al llarg de la història, requereix avaluar no solament la negativitat en si mateix sinó també buscar el positiu que tot això representa per una Europa on es donen evidències, tan impactants com que «les defuncions creixen més que els naixements», com un anunci per un demà que exigirà respostes, on segurament la immigració pot constituir una basant en positiu.

El «caos demogràfic europeu» centrat en un estancament dels naixements, és un problema afegit a la pròpia «debilitat comunitària» que incideix en temes com l’envelliment poblacional, la manca de mà d’obra, la pèrdua de la iniciativa social, etc., que en si mateixos, són situacions a les quals haurem de fer front ben aviat.

No estaria de més, per tant, començar a debatre de tot això «sumant els reclams del cor però també els del cap» a l’hora de trobar vies d’entesa per reconduir una basant sota un descontrol cada cop més difícil de reconduir.

No ens enganyem, les bones noves respecte al que comentem no es donaran per si mateixes, si no es fan els esforços que calguin per donar vies per superar «la por en funció d’una responsabilitat» que vegi en perspectiva el que pertoca. No és presentable que seguim rebent a persones a les quals no els podem garantir res, cap viabilitat, per tant, adequar tot això hauria de constituir el primer deure d’una dinàmica política, que el proper més de maig haurà de debatre moltes coses, però que no seria bo que obvies, per impossible, la discussió migratòria i les seves conseqüències; caure en la irresponsabilitat del silenci seria el preludi d’un panorama de conflictivitat permanent, que crec no ens podem permetre per cap concepte, per tant, explicar el tema en la màxima transparència, hauria de ser el primer pas per la trobada d’acords de futur i pactes, als que no s’hauria d’excloure a ningú, per extrems que puguin semblar els arguments d’uns i altres, si realment s’està per mantenir un bé comú que tant ha costat de conquerir, però que per la seva fragilitat està en un perill evident.

tracking