Ai quin disgust! Que es veu que han detingut al marit de l’Ana Rosa per contractar al comissari Villarejo per un xantatge. Estic especialment trist perquè sabeu que sóc autor de llibres, com ella, i el món de la literatura es ressentirà d’un fet així. Quan he sentit la notícia m’he quedat com el Montilla, immòbil, mirant per la finestra cap a l’infinit intentant entendre què passa en aquest país que tothom acaba declarant com un turista amb un cartó de tabac a la frontera d’Andorra. Millet, Pujol, Correa, Julián Muñoz, la Pantoja, Bárcenas... Fins i tot el campechano! Quan en un país es parla dels tripijocs del que sortia als bitllets i les monedes, què ens queda? Confiar en el capità Enciam?
De vegades dic allò típic de què estem en un país de pandereta. Però, ara crec que és massa benèvol. Realment substituiria l’instrument de percussió per una gran «M».
Això sí, com et passi pel cap no pagar una multa de 50 euros o et descuidis d’ingressar l’autònom un mes, davant de casa teva tindràs als GEOS i als homes d’Harrelson enviant el TJ a la teulada.
Em pregunto si l’Ana Rosa dirà el mateix que la Cospedal, allò que no és el seu marit, encara que es digui com el seu marit i porti l’anell del seu marit. Tothom sap que, si la dona et troba a un hotel amb una senyora que fuma tu sempre has de dir que «no és el que sembla». Doncs això és el mateix. I, si no, que ho consultin amb l’expert del tema, el Dastis. Sí home, no el recordeu? Aquell ministre d’Exteriors del PP que amb el PSOE és ambaixador a Itàlia, i segueix sent del PP. Apa, us deixo, vaig a demanar hora al psicòleg.