x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Buscador de la Hemeroteca
Català
Secciones

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
5 º
16.56 Km/h
Tribuna

L'Altafulla Alternativa: panorama de «clapes» i «bufetades»

  • Fonxo Blanc
Exregidor d’Altafulla

Actualizada 23/07/2018 a las 19:27

Fonxo Blanc

Fonxo Blanc

Ja podem fer balanç de les dues legislatures de Govern d’Alternativa Altafulla, amb el també congressista d’EUiA Fèlix Alonso com a alcalde i sempre amb el suport d’un altre grup com a soci de govern. La 9a i 10a legislatura municipal a Altafulla.
El meu balanç és que han aplicat fil per randa el seu model d’Altafulla: com a llevant del llevant de Tarragona, com zona residencial d’alt standing, amb l’excel·lència de parcs infantils o zones verdes – al costat de les dues llars d’Infant heretades– un de meravellós a la plaça Martí Royo, als Safranars (parc esportiu massa perifèric), a la que homenatja al pintor Josep Sala a la baixa de Ca Rigal vers la Torre.


Però amb el dogmatisme de prendre drets històrics d’aparcament, per una dèria de «zones de vianants»: les clapes. Clapes lliures de cotxes mentre les tres grans superfícies (Buffet, Eroski i Akí, Mercadona) hi han construït mega aparcaments. I, finalment, amb unes intervencions en equipaments, els únics de la seva etapa, que els limiten per desplaçament o per restriccions d’usos: les bufetades.

Tot va començar tancant amb una cadena i unes pedres agressives el camí històric de l’antiga fàbrica de carbonats Iquirga, de la Roca de Gaià. Vam perdre el dret a aparcar per fruir de la millor platja altafullenca, per bé que administrativament pertany al terme de Tarragona. La millor platja, perquè l’espigonet construït pel MOPU a finals dels anys 80 reté la sorra que s’emporten les llevantades de manera que, aquest estiu, s’hi pot anar fent peu; i quina plataforma per als salts de petits i grans! Però sense aquell aparcament pròxim i ni tampoc al carrer de darrere de l’antiga fàbrica, on l’any passat van atacar amb més pedrots per negar el dret a deixar el cotxe a prop. Com prou que s’escau a la zona protegida dels Muntanyans, que té un ampli aparcament just al costat. Si anem més amunt, a la platja del Far de VNG, tenim tres espais perfectament delimitats i compatibles: d’aparcament, de conservació de flora i la mateixa platja. Al costat de l’antic camí de la fàbrica... S’hi van plantar amb «afany alternatiu» plantes dunars, amb l’intent de crear «artificialment» una zona «natural».

La meitat de la zona és pedregosa, de manera que ara la possible zona per aparcar s’ha multiplicat. Però la solució fora habilitar el tan descurat solar on s’alçava aquella Iquirga. Amb una direcció d’anada i una diferent de tornada. A causa de la poca qualitat de la sorra de reposició a les platges de Botigues de Mar i el Fortí, només a la inaccessible en cotxe platja de la Roca de Gaià, podem gaudir de platja excel·lent, ben natural. Tancar-nos el camí on consuetudinàriament havíem aparcat és tant culpa d’AA com dels llavors socis independentistes. Cal entendre-ho: a una zona residencial d’alt standing les platges són secundàries, al costat de les piscines particulars o comunitàries...

També aquesta societat de govern va tancar l’accés al carrer de l’Hostal (nom finalment restaurat...). Ara, amb quatre establiments, sembla tenir sentit. Però la conversió en carrer només per a vianants feta amb cap mena de cura estètica: mantenint les velles voreres. Que cal comparar amb l’actuació al carrer de Martí d’Ardenya: en diàleg, com a vial del raval, amb els de la Vila Closa –tret del carrer de la Nou, encara només encimentat– i amb la singularitat del passeig de Botigues de Mar: rectangles de còdols i pedra de gran qualitat. Una clapa d’excel·lència que sobretot contrasta amb la continuació del carrer de Baix, el de sant Martí, sempre només asfaltat el pobrissó, i mira que al costat de la dreta s’exhibeixen el seguit de casals del darrer quart de segle XVIII. Com que l’alegria no pot ser completa, la bella clapa ha estat agredida amb papereres i jardineres de metall rovellat, que ja havien enlletgit el carrer de l’Hostal. I, malgrat haver perdut dues consultes, la mega regidora castradora Marisa Méndez-Vigo tanca el carrer de Baix tota la temporada d’estiu.

La societat de Govern AA-independentistes es trencà en escometre AA la quarta clapa: la inversió al tram central de la Via Augusta. Amb la inestimable complicitat del PDeCAT, que els falcà al Govern. Fora les places d’aparcament, vigents des de la seva construcció! Finalment: un carril bici a un mateix costat, amb doble sentit i una sola direcció. I, al davant, una reducció d’amplada de voreres, amb uns bancs estrafolaris, sempre buits, dins d’una esquifida taqueta verda, en rectangles de terra en lloc de còdols. Era la inversió justificada com a gran escenari del triatló dels Jocs Mediterranis, que per això la Diputació hi aportà 180,000 euros. Però, finalment, al passeig de Botigues de Mar s’escaigué el principi i final de les tres proves i els lliuraments de medalles i hissades de banderes. El tram central de la Via Augusta, bo i invisible perquè se’l limità a la tercera prova, la d’atletisme, de cap manera, la de ciclisme. L’ocasió de la inversió d’expulsió de cotxes (la dèria Alternativa) culmina amb la suposada zona verda del carrer de la Fassina: un solar amb alguns pins i algunes joves moreres als laterals, tancat per cordes i troncs. Els independentistes han demanat que s’hi ubiqui el mercat setmanal; per la meva part, que s’obri com a aparcament al mes d’agost –ja se’m denegà per a Setmana Santa– per compensar els perduts a la Via Augusta. La doble intervenció ha sumat 600.000 euros municipals, aquells per als Jocs de la Diputació que han resultat prescindibles i 220 de la Generalitat per la millora de l’oferta turística, de fans de caminar, suposo... Des del macro aparcament-camp de concentració tancat de cotxes del costat de mar de l’estació de tren.

No podem oblidar la clapa pròleg, els famosos ressalts-«bonys» de l’Altafulla «baden-baden», de la segona fase de rehabilitació de l’avinguda Marquès de Tamarit. La petjada d’aquella esmentada regidora, quan els alternatius van governar el primer any de la 8a legislaturai quan llavors era regidor amb ells i per lleialtat vaig votar-ne els canvis al projecte inicial... La meva dissort culmina, quan al govern sorgit de la moció de censura, un projecte que es deia «supressió i suavització de ressalts» es converteix en tres ressalts més, a la tercera fase; que com a realització completen AA amb els independentistes a la 9a legislatura, sense rebaixar-los, tampoc...

I acabem amb les bufetades, als equipaments, perpetrats per AA+PDeCAT, en locals heretats: el trasllat de la Biblioteca, des de les cèntriques Teresa Manero, les escoles històriques inaugurades el 1957, al desèrtic costat de la Via, als baixos dels pisos de lloguer públic. Calia una ampliació, abastant tant l’antiga aula de les nenes com la dels nens, seu social del Centre d’Estudis, perfectament ubicable a l’indret de la nova i aïllada biblioteca. Val a dir, que el cap independentista tingué alguns anys per fer quallar aquesta iniciativa, com a regidor de Cultura. Per la meva part, com a regidor d’Hisenda i Cultura del segon govern de la 8a legislatura vaig impulsar una biblioteca segons els canons de la Generalitat, projecte pagat amb tots els seus plànols que, a l’hora de pressupostar amb la suma d’impostos, ens féu impossible en ple Pla Econòmic i Financer i amb nuls ingressos de construcció.
Darrer disgust, un projecte de Casal de la Violeta que per un sofisma, de quantitat de WC necessaris segons un càlcul d’aforament hiperbòlic, deixarà de ser polivalent per limitar-se a auditori. Adéu-siau als balls a la Violeta, que on pensen traslladar-los segur que provocaran cues als migrats lavabos.

No vull acabar sense reconèixer que enterrades, a les clapes de vials (de l’Hostal, sant Martí, Via Augusta), gaudim de les xarxes d’aigua corrent, pluvials i clavegueres. I que fins i tot una de les clapes de carrer asfaltat i sanejat és el de casa, el carrer de Mar que, per decència, no vaig demanar prioritzar des del Govern de la 8a legislatura.
Comenta el contenido
Diari MesDiari Mes es una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes es un medio
auditado por OJDInteractiva
Diari Mes

Con la colaboración de:
Diari Mes