Quina festa dissabte amb el Nàstic! Quina festa divendres amb el Pedrito! El Pep content per tenir un socialista a Madrid. El Pep content per tenir un Nàstic «de categoria». Carai, Pep, com t’ho estàs passant! Compra un dècim de loteria, que segur que et toca, com al Fabra. Ara, només falta que els Jocs del Mediterrani siguin un èxit i que la passarel·la del Miracle no rellisqui com el pont Zubizuri del Calatrava.
No m’agrada el futbol, però he de reconèixer que malgrat «ser de Reus» em vaig alegrar. De vegades, tinc un punt de bruixa Lola. Quan van començar a fallar els d’Andreu, els deia als que es posaven les mans al cap, que el Reus i el Nàstic quedarien a la meitat de la taula un al costat de l’altre. Com el final de Titànic.
A la meva habitació tenia un pòster de la Laia Estrada, el vaig treure per posar el de la fiscal del cas Bershka i ara l’he substituït pel de Gordillo. Ahir un podia caminar per la Rambla Nova i veure gent feliç. El que no queda clar és si era pel Nàstic o perquè Mr. Handsome havia fet fora a emepunto. Però, si ho pensen bé, no hi ha molta diferència entre els dos casos. Sentim la roda de premsa de l’entrenador dels Pelacanyes: «Fa tres setmanes era un repte complicat, però des del primer dia vaig veure que hi havia molt bona actitud i predisposició. L’equip ha entrenat (negociat) molt bé i, a poc a poc, hem anat creixent i, al final, han fet un treball enorme els jugadors (diputats)». Ho veuen?, el mateix. Som paisans, ell de Sevilla i jo de Cadis. Als dos se’ns nota la categoria: a ell per salvar l’equip de Tarragona i, a mi, per poder viure escrivint un articlet cada dia.