Diari Més

Tribuna

Què no us enganyin més! El mite del 50%

Secretària d’igualtat de la JSC del Camp de Tarragona

Creado:

Actualizado:

Estimats amics i compatriotes, independentistes de bona fe, si us plau, que no us enganyin més. Què no us enganyin més determinats líders irresponsables que prometen escenaris irreals, quasi miraculosos i meravellosos, sabent que són impossibles de convertir-se en realitat. Diguem-ho ja, alt i clar, per desfer equívocs i posar en evidència els enganys d’aquells que menteixen conscientment: la via unilateral cap a la intendència mitjançant la subversió de l’ordenament jurídic democràtic d’un Estat membre de la Unió Europea és una via morta que porta Catalunya al desastre.

Només des de la fe, la fe literal, en la virtut immaculada de «la idea» és possible encara que determinants dirigents frívols prometin a la ciutadania a continuar per aquest carreró sense sortida porta cap a una Ítaca utòpica. «Ho tenim a tocar!», van prometent a tort i dret. A la gent que llegeixi aquestes línies i ja m’estigui maleint tan sols els convido al fet que repassem conjuntament la realitat objectiva. Se us va prometre que la independència seria «sense costos» i sense conflicte, que tot seria –per dir-ho d’alguna manera– innocu, que seria com una mena de festa major sense conseqüències econòmiques, ni socials. I què s’ha esdevingut en realitat?

Just el contrari. Se us va assegurar que «tot està pensat», que «el món ens mira», se us van prometre estructures d’Estat, se us va dir que cap empresa marxaria del país. Sí, molt bé, resultat? La DUI proclamada no apareix ni tan sols al diari oficial de la Generalitat, les estructures aquestes han brillat per la seva absència i més de 3.000 empreses catalanes ja han traslladat la seva seu social fora de Catalunya. Un balanç desastrós. Se us va dir que un cop es proclamés la independència hi hauria «molts països» que reconeixerien el nou Estat perquè «s’havia fet la feina». I quina ha estat la realitat? Hi ha 27 països membres de la Unió Europea amb els seus corresponents Governs regionals (per exemple, 16 länders federals alemanys) i 193 Estats que formen part de les Nacions Unides. Quants han reconegut la independència de Catalunya d’entre aquests quasi 200 països i centenars de Governs regionals? Ningú. Ningú, literalment. Cap país del món. Cap. Seran tots els Estats del món «còmplices del feixisme»?

Deixeu a banda les consignes i penseu per vosaltres mateixos, analitzem la realitat críticament perquè només des de la reflexió i des de la sensatesa trobarem el camí de sortida del laberint. Tot ha resultat doncs un gran bluf construït a base de mentides però ja se sap que la màquina ha d’estar permanentment tensada i mobilitzada per evitar que s’aturi i provoqui que aquells que juguen amb la realitat i fan bombolles de sabó quedin en evidència. Per això els actuals líders d’ERC, el PDeCAT, i previsiblement també els de la CUP a partir d’aquest cap de setmana, us demanaran ara que voteu per ells massivament a les eleccions del 21-D sacsejant un nou mite: el mite del 50%. Segons aquest mite, un engany com una casa de pagès similar als enganys que ens han portat fins aquí, si després de les eleccions la suma de vots independentistes arriba al 50% «la Unió Europea intervindrà i arribarà el reconeixement internacional que anhelem», com ja es diu en entrevistes als mitjans, declaracions públiques i per les xarxes socials. Mentida. Només cal recordar, literalment, les paraules del president del Parlament Europeu, ratificades per tots els portaveus i presidents de Govern de la UE, per tots: «La independència unilateral de Catalunya és contrària a l’estat de Dret, a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que són part de l’ordenament legal de la Unió Europea. Ningú reconeixerà aquesta declaració d’independència. Més que mai és necessari restablir la legalitat com a base per a propiciar el diàleg a fi i efecte de garantir les llibertats i drets de tots els ciutadans de Catalunya.» Més clar l’aigua.

Ni el 47,8%, ni el 50,1%, ni cap percentatge talismà, ni res. Qualsevol sortida a l’actual conflicte polític i institucional passa pel respecte a la legalitat vigent, condició sine qua non per obtenir qualsevol reconeixement internacional. Qui vulgui la independència, objectiu polític que nosaltres no compartim però que és tan respectable com qualsevol altre, el primer que ha de fer és reformar la Constitució. La resta és fer volar coloms i jugar amb les il·lusions de la gent. Que no us enganyin més! Els socialistes creiem que ara és l’hora de les solucions. Solucions que no passen ni per quedar-nos com estem ni per llançar-nos per un precipici. Cada cop som més a Catalunya els que estem per una sortida dialogada i negociada al conflicte. Una sortida que implica assolir un acord que garanteixi un millor autogovern, un millor finançament i un nou protagonisme de Catalunya en una Espanya i una Europa respectuoses i plurals. Una proposta sensata, realista i pragmàtica –que no comporta talls de carretera, ni agitació al carrer, ni pèrdua d’empreses ni llocs de treball– capaç de pilotar un gran acord majoritari a Catalunya que abasti tant al constitucionalisme com al catalanisme moderat, un espai de centralitat representat pel PSC obert a totes les forces que vulguin bastir aquest ampli consens.

Sense odis, sense humiliacions, sense desgavell econòmic i sense divisió entre catalans. I mentre, determinats venedors de fum seguiran prometent arcàdies felices on calgui arribar al 50% per després aplicar un nou pla ocult, secret i sorprenent, que no es pot fer públic però que deixarà tothom estupefacte. I estupefactes i bocabadats ens deixen, certament.

tracking