Jorge Pérez: «He volgut posar en valor tots els artistes que han escrit el Judici a Carnestoltes»

Com sorgeix la idea del llibre?

«L’any passat la Colla La Bóta va fer 40 anys i pensàvem com ho podíem celebrar. Vaig pensar que estaria molt bé fer un judici que fos un homenatge als altres judicis que s’han fet. Aleshores li vaig comentar al Toni Garcia si podíem recopilar tots els textos del nostre judici, feina fàcil. Però el repte va ser recuperar els texts més antics».

Per què?

«El Josep Maria Pena va escriure els dos primers judicis, però quan es va cremar la seva casa també es van cremar els guions d’aquells judicis. Per sort, una de les actrius, la Rosa Rossell, va trobar guions mecanografiats i cartells i me’ls va donar. Arribem a l’any 2000 i d’aquí no tenim guió. El Paco assajava sense guió escrit. Però algú va fer un vídeo VHS. He hagut de transcriure tres judicis d’unes dues hores. Transcriure’ls jo a mà. Ha sigut un exercici d’arqueologia literària».

I quin ha sigut el teu objectiu?

«La meva obsessió era posar en valor aquests judicis i els artistes que abans que jo havien escrit el judici. Tot el que havia fet gent abans que jo, d’això qui se’n recorda? És una pena. El Josep Maria Pena va fer una feina molt xula, qui se’n recordarà?».

Els textos també deuen mostrar l’evolució del Carnestoltes i del context a la ciutat, oi?

«El meu objectiu no era fer una perspectiva del Carnestoltes de Tarragona, però ha esdevingut a això. L’estil era molt diferent abans, però crec que amb La Bóta hem tornat una mica a l’essència de què és el judici i com s’ha de fer. El 1984 i el 1985 és una obra de teatre breu on es jutja el rei amb uns testimonis satírics: un veí de Reus, una noia que parla fatal el català, un veí del Serrallo».

L’evolució de l’acte

I què va canviar després?

«Quan agafa l’acte la Sala Trono fa una lluita entre el bé i el mal, amb el diable i Déu, tot en vers i amb paraules malsonants. Era com un Ball de Dames i Vells però de Carnaval. Després arriba el Pere Estadella amb el Sindicat del Riure i fa una comèdia de l’art pels carrers de Tarragona. El Paco Madrid fa un espectacle de cabaret. I és amb l’Hèctor de la Salud que el Judici torna a ser el que era als anys 80».

SàTIRA«Allò que agrada del Judici és anar i veure a qui destripen enguany».

Per què és important l’estructura?

«Quan tu fas el judici jo penso que tens una estructura, tens un compromís amb la ciutadania. Cada ciutadà t’anirà a veure igualment i els farà gràcia, però si l’Ajuntament de Tarragona em diu que la Colla La Bóta fa el judici, jo crec que hem de fer el possible per fer un judici, no el que ens roti. com els primers que fem que el jutge sigui l’alcalde de debò, per exemple».

Ara es fa més sàtira de la política i l’actualitat social a la ciutat?

«Jo crec que sí, els judicis dels deu últims anys estan clarament molt més actuals. També més efímers, perquè si parles de l’actualitat d’aquí tres anys ja no tindrà sentit. Posem noms i cognoms. Ens hem fotut amb tècnics de l’Ajuntament, amb Repsol, amb personalitats de Tarragona, amb alcaldes, amb consellers. I això al final també enganxa més. La ciutadania ho valora. És el que li dóna sentit al judici. El que és xulo precisament del judici és anar i dir a veure a qui destripen enguany».

Els anys que l’has escrit tu, com ho has abordat?

«Jo enviava un WhatsApp a qui participava o gent propera i els hi deia: d’aquí a dilluns envieu-me per privat tots els temes que us agradaria que tractéssim al judici. Jo agafava tots els temes i llavors feia triar els personatges segons el temes. Quan t’acoten els límits és quan t’obligues a tu mateix a ser creatiu per veure què fas dins d’això. És més fàcil».

Com veus el futur del Judici a Tarragona?

«Penso que la clau és que es consolidarà si nosaltres, com a Colla La Bóta, aconseguim que hi hagi sempre relleu. Hi ha una cosa que hem aconseguit: un espai i un dia. El judici ja sabem que és el dilluns. El programa així també ja ho contempla. El Judici s’ha de fer. Que no ens torni a passar que hi hagi anys on no es feia. És un dels actrs més populars del Carnestoles. És un llegat i ho hem de reivindicar».