SOCIETAT
La majoria dels nouvinguts a Reus provenen d'altres municipis de Catalunya o l'Estat
L'increment de població dels últims anys suposa «reptes» com l'habitatge o els serveis
Fotografia d'arxiu de gent passejant pel carrer de Llovera.
Reus ha superat la barrera dels 110.000 habitants. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) registren que, a data 1 de gener del 2025, es va arribar als 111.000 habitants i, avui dia, ja hi ha 114.000 reusencs, segons dades facilitades per l’Ajuntament. «No estem en un creixement esporàdic, sinó que és sostingut en el temps i això ens obliga a fer un plantejament de la ciutat a llarg termini, preveient que aquest creixement, en els pròxims anys, continuarà en aquesta línia», analitza el regidor de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, Manel Muñoz. «La gran projecció és al Camp de Tarragona; creixerà, i ha de fer-ho també en serveis, riquesa, ocupació i bones condicions de vida», afegeix. Això suposa «reptes» en àmbits com l’habitatge, els serveis i les infraestructures.
El creixement de la població està vinculat especialment amb la migració. La gent que es trasllada d’altres municipis de Catalunya o de l’Estat representa més d’un 63% de les arribades l’any 2025. Aquesta tendència de canvis de domicili s’ha incrementat un 35% des del 2020, motivada per la marxa de població de les grans capitals.
L’arribada de ciutadans provinents de l’estranger també ha anat en auge els últims exercicis i s’ha sostingut en el temps. Marroc, Colòmbia, Veneçuela, Romania, Perú i Argentina han estat els principals països emissors. El 2022, amb l’inici de la guerra, va produir-se un impuls de persones arribades d’Ucraïna, que fou la quarta nació amb més nouvinguts. A més, hi ha detectades altes «per omissió» que responen a la regularització de la situació de persones que estan vivint a Reus, una casuística que afecta, sobretot, a persones d’origen forà, ja que, per exemple, han de renovar el seu empadronament dos anys després de l’aprovació, un tràmit que es du a terme a instància de l’interessat. També afecta la població que no va empadronar-se en el primer moment que va instal·lar la seva residència habitual a la capital del Baix Camp.
El factor que menys influeix en aquest creixement són els naixements. El 2025 podria ser el primer any amb un creixement natural positiu, atès que, en el període entre el 2020 i el 2024, sempre es registraren més defuncions.
En l’apartat de baixes del padró, el canvi de municipi dins les fronteres espanyoles és, també, la principal causa, mentre que vora unes 200 persones deixen Reus per anar a l’estranger cada any.
Els reptes del futur
Muñoz esmenta que, en cas que es mantingui la tendència, Reus pot arribar als 140.000 habitants en qüestió de temps. «Això ens comporta haver d’afrontar una sèrie de reptes, sobretot en serveis a disposició de la ciutadania», adverteix. El més «important i transcendent» és «la manca d’habitatge», se sincera. «El que hem de fer és afavorir el creixement i que sigui sostenible», apunta.
Subratlla que s’estan alçant els 200 pisos assequibles a Mas Iglesias i al Complex Riera i recorda el protocol d’adquisició d’habitatges per tanteig i retracte, un mecanisme que ja ha permès sumar-ne set al parc de lloguer i «tenim una bona pila que esperem que puguin incrementar-lo». «Si no ho fem d’aquesta manera, ens trobarem amb una ciutat molt més tensada a escala poblacional», alerta.
A més, recorda els solars posats a disposició de la Generalitat de Catalunya per edificar-hi immobles. Els primers que han rebut llum verda són als carrers del Ball de Diables i de Vilafortuny, que habilitaran 129 nous domicilis. «Aquests són els primers que entraran al paquet, que no seran els últims», afirma. També remarca la necessitat de col·laborar amb el sector privat i les bonificacions establertes per fomentar la cessió. I menciona la possibilitat «d’obrir-nos a altres fórmules», com els habitatges amb serveis compartits, seguint l'exemple del Residencial ViuB d’Igualada destinat a majors de 60 anys. «Estem obligats a buscar fórmules per afrontar aquest creixement que estem veient», assenyala el regidor.
Els serveis
També serà «un repte» que la gent nouvinguda «tingui educació, sanitat i serveis a la vora», així com les infraestructures al seu abast. Amb el sud com a zona de creixement, ja s’ha col·locat la primera pedra de l’escola bressol municipal l’Ametller, que s’espera que pugui entrar en funcionament durant el curs 2026-27. Al Campus Bellissens es projecta la integració de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV. A més, en l’entorn arribaran les estacions de Bellissens i intermodal, la nova d’autobusos i el TramCamp.
Davant d’aquest context, Muñoz remarca que «volem ser una ciutat atractiva perquè la gent vingui a viure, però també a treballar», de forma que l’increment d’habitants ha d’anar acompanyat de «crear ocupació estable i de qualitat». Posa l’exemple de l’establiment d’ordenances fiscals que afavoreixin la implantació de sectors considerats estratègics, com l’agroalimentari o el tecnològic.
