Juantxo Skalari: «Tinc la sensació que estic començant encara, no he dit tot el que havia de dir»

Què busquen amb el nou àlbum?

«És l’episodi 2 de Radical Park. Manté l’essència de dotar l’àlbum d’un aire cinematogràfic, però l’aposta és diferent. S’obre més a altres ritmes, no solament té tocs jamaicans, sinó que s’acosta al folk, el rock, el soul, i té instruments com el mellotron que no havíem utilitzat fins ara i que donen un caràcter monumental al disc. Té tocs clàssics, però el so és modern».

I conceptualment?

«Totes les cançons evoquen el temps: el seu pas, el moment present...».

Volen aturar el temps?

«Vivim en un moment en què tot va superràpid i ha de ser instantani. No hi ha temps per apreciar res. Aquest àlbum implica el contrari, crida la calma, a mirar-te a tu mateix, a recuperar el temps perdut, a valorar el moment, a apreciar que estem aquí i que s’ha d’aprofitar l’instant. A més, volem aportar quelcom diferent del que està acostumat l’usuari musical. Sobretot el més jove, tendeix a consumir cançons individuals».

Ara està de moda publicar singles.

«Exacte. Aquest és un disc per escoltar-lo de principi a fi. L’has d’escoltar diverses vegades per extreure’n totes les textures. Una sola passada no és suficient. Se li ha de dedicar temps i tot gira, líricament i musical, entorn d’aquesta apreciació. Tampoc hem fet gaires col·laboracions. Volem portar la contrària al que la gent pot esperar d’un músic que ha tret noves cançons».

Ha perdut gaire el temps?

«Evidentment que sí. Miro el passat i hi ha moments que ara penso que hauria d’haver-me centrat en una altra cosa, però considero que s’ha de viure el moment com si fos l’última birra. No és quelcom que sempre m’apliqui, però intento tendir-hi».

Amb 30 anys de trajectòria, què l’anima a continuar endavant?

«Tinc la sensació que estic començant encara, no he dit tot el que havia de dir al món de la música i queden molts països per recórrer. Hi ha molt al davant. Tot i que l’any passat celebrava 30 anys de kalle, no perdo la il·lusió disc a disc. Fer un nou àlbum sempre és una il·lusió nova, és el que més em satisfà. A més, tota la història d’Skalari a escala conceptual està unida. Tinc moltes ganes de veure fins a on ens porta».

Sempre s’ha caracteritzat per valors com la multiculturalitat. L’actualitat l’inspira o el desmotiva?

TEMPS«Aquest àlbum crida a la calma, a apreciar que estem aquí i a aprofitar l'instant»

«El que està de moda no em preocupa. Jo segueixo el meu camí. Potser ara no està de moda ser antifeixista, antiracista o enviar el teu missatge a través de les cançons, però avui és una cosa i demà serà una altra. He intentat mantenir l’essència que sigui una música amb un toc de diversió, però que aporti líricament i amb missatges que la gent pugui valorar. No sé si avui, o quina generació, però crec que, al final, el pas del temps ho posa tot al seu lloc».

És la música una bona eina per transmetre missatges?

«Cadascú fa el que vol. El que sí que has de ser és fidel al que sents. El meu estat d’ànim, a vegades, em convida a denunciar coses perquè no em sento còmode amb el món en què vivim i amb el que està succeint, i jo tinc la necessitat d’expressar-ho com a artista. Cadascú pot fer el que vulgui, però estaria bé que tothom fos fidel al seu pensament, que no es convertís la indústria musical en quelcom superbanal i sense contingut. Això em faria molta llàstima».

Va participar en el Pintor Rock, que tornava després de tres anys d’absència. Com ho va viure?

«Va haver-hi moltíssima gent i, a més, és un festival que, a escala estatal, és un referent. Espero que es continuï celebrant. Ha d’haver-hi espai per a tota mena de músiques. Jo ho vaig viure amb molta il·lusió. Crec que el festival va ser un èxit. No sé si va fer sold out, però estava molt ple de gent i és un punt de riquesa per a la ciutat».

Quina és la salut de l’ska?

«En l’òrbita del rock, veig que hi ha força festivals. No és una música puntera comercialment, perquè hi ha altres estils, com la música urbana, que estan en boca de tothom, però sí que veig que hi ha un grup nombrós de seguidors fidels. La salut no és dolenta i no ens podem queixar».

Què es pot esperar del concert de Reus?

«Serà el concert d’obertura de la gira. L’espero amb nervis. Començarem amb el nou repertori, presentarem l’àlbum. També hi haurà un repàs dels hits anteriors, perquè, si no, el públic no m’ho perdona. Hi haurà alguna col·laboració, tirarem d’algun amic per donar-li un caràcter més especial. Tinc moltes ganes».

Per on passa el seu futur?

«No ho sé. Presentarem el nou àlbum arreu de l’Estat i després aniríem a Llatinoamèrica. No sé si farem alguna incursió a Europa també, però el futur pròxim és aquest i no penso més enllà. S’ha de gaudir del nou àlbum. Li tinc molt afecte. Diria que és l’àlbum més complet del projecte amb la Rude Band i esperem que el públic així ho senti».