Óscar Sanz, una única clau per tancar dues posicions a l’onze del Nàstic

En el tauler del Nàstic de Tarragona hi ha una peça que ha demostrat ser clau aquesta temporada. Óscar Sanz ha demostrat ser el pal de paller de l’equip, un jugador amb presència que, ara mateix, és necessari per tancar dues posicions al mig del camp i a l’eix de la defensa.

El de Sant Sadurní d’Anoia ha disputat 30 partits aquesta temporada, 28 dels quals ha sigut com a titular. La seva solidesa en el rendiment l’ha convertit en l’home de confiança de Dani Vidal i ha sigut una solució habitual per cobrir les dues demarcacions. De fet, dels 28 partits com a titular, 18 els ha jugat sortint com a migcampista –la seva posició habitual– i 10 els ha partit com a defensa central, sigui per cobrir una baixa o perquè, com va ser el cas contra l’Andorra, era la millor opció. La realitat mostrada aquesta temporada és que, sigui on sigui sobre la gespa, Sanz té un impacte positiu en el rendiment general de la demarcació.

En el món del futbol hi ha l’anomenada teoria de la manta. Aquesta indica que, si et vols cobrir el cap, et deixaràs els peus en l’aire i si et vols tapar els peus, passarà el cas contrari. Aquesta és una analogia que descriu la dificultat de cobrir totes les necessitats d’un equip de futbol. Si es té un bon atac, la defensa serà dèbil mentre que si un equip es tanca bé a la rereguarda, li costarà generar en atac. La teoria es pot aplicar en aquest cas particular amb Óscar Sanz: si el de Sant Sadurní d’Anoia se situa a l’eix de la defensa, l’equip sol guanyar solidesa defensiva i una millor sortida de pilota, però l’equip el troba a faltar com un mur de contenció a la medul·lar. D’altra banda, si se situa de doble pivot a la medul·lar, es perd seguretat a la rereguarda.

El mig del camp grana és una de les posicions millor cobertes de l’equip. Marc Montalvo es troba en el seu millor moment de la temporada i Ander Gorostidi és fiable i amb capacitat de canviar partits en atac, com indiquen els 5 gols assolits fins ara. Amb tot, tots dos jugadors mostren la seva millor versió amb Óscar Sanz al seu costat. L’esforç en el control i la defensa del de Sant Sadurní d’Anoia allibera, per una banda, a Ander Gorostidi per poder incorporar-se en segona línia d’atac. De fet, aquesta arribada es va trobar a faltar el darrer diumenge contra l’Andorra. Llavors, contra un equip que proposava i potent en el mig del camp, els dos jugadors grana estaven més limitats. En aquest cas, la falta d’Óscar Sanz l’assumeix Marc Montalvo amb una càrrega superior.

Rotacions a l’eix

Óscar Sanz ha sigut un recanvi de luxe per a la rotació de la defensa grana durant la temporada. Sempre que hi ha hagut una absència per lesió o sanció, Sanz ha complit amb escreix en el seu paper. Amb tot, en els darrers partits s’ha convertit en una opció real i no tant un recanvi forçat. Sense Antonio Leal per acumulació de grogues, Óscar Sanz va passar per davant d’Unai Dufur en la llista de prioritats contra el Real Unión. El darrer diumenge, Sanz va passar per davant, fins i tot, del recuperat Leal, deixant els dos centrals a la banqueta. Diumenge, Dani Vidal haurà de tornar a moure la seva peça per veure quina posició s’ha de tancar.