Josep Maria Torné: «Estem treballant per la supervivència de la vinya al Priorat, no per augmentar la producció»

Quines conclusions treieu d’aquests anys de sequera?

«Queda clar que hi ha hagut un notable augment de la temperatura i que aquest clima serà cada cop més extrem. Aquí al Priorat els períodes de sequera han augmentat un 24% i un 11% els dies de calor. Sabem que això continuarà. Aquests dos últims anys hem estat a menys de la meitat de precipitació i això ens ha portat a una perduda de producció significativa».

Els embassaments de la demarcació no estan del tot plens

«Sí, s’ha de ser molt prudent. Alguns percentatges s’han recuperat i s’han aixecat mesures, però aquí tenim Siurana i Guiamets molt baixos. Margalef està ple, però té una capacitat més petita. Una situació del 20% a l’abril ens fa preveure que a l’estiu pugui ser agreujada. Per tant, ho mirem precaució i moderació, a veure si realment es pot utilitzar per regar o no aquest any, que és el problema».

Falta pedagogia sobre aquest problema?

«Sí, és així. S’ha de fer una bona avaluació de com està cada embassament i aquí al Priorat no tenim la millor situació. Estem millor que fa un any, però amb la previsió que pugin les temperatures pot ser un problema».

Quines solucions calen?

«Una de les que s’ha parlat a curt-mitjà termini és portar l’aigua de l’Ebre cap a Guiamets i Siurana. En principi s’ha engegat el projecte, però encara no hi ha una data prevista de quan podrem fer servir aquesta aigua. Mentrestant la realitat és que el Priorat necessita regar. Fa uns anys no ens pensàvem veure’ns en aquesta situació, l’evapotranspiració ens augmentarà i les plantes necessitaran cada cop més aigua. En un futur molt pròxim serà imprescindible tenir reg de suport».

Hi ha més alternatives?

«Totes les solucions són molt complexes. Des del sector la més viable en els darrers anys ha estat la de comprar aigua, però és molt car i les vendes actuals no permeten assumir-ho. Aquí l’ús d’aigua regenerada tampoc és viable. També volem plantejar que Reus i Tarragona poguessin funcionar amb aigua regenerada i evitar que la de Siurana hagués de marxar a Riudecanyes. De totes maneres l’opció més viable és la del transvasament de l’Ebre».

Des del Vitec també heu treballat per adaptar les plantacions. Esteu més preparats?

«Estem engegant molts estudis i estem molt propers al sector. La nostra feina és intentar accelerar aquesta investigació, però a la viticultura aquest treball no és immediat. També hem de destacar que la vinya vella, que és la diferencial del Priorat, és la que ha patit més. Tardarem molts anys a recuperar el nostre subsol, tot i que les últimes aigües ens han anat molt bé. Nosaltres estem treballant en projectes de selecció de millor material vegetal, que pugui estar millor adaptat i també ajudem el sector a aprofitar millor l’aigua disponible».

Quina sensació li transmeten els viticultors?

«El que escoltem és que l’estat de la vinya és alarmant. Ja no és ‘necessitem aigua per produir’, sinó que s’ha de regar per la supervivència de les plantes. La vinya està morint i s’estan morint plantes. Les mesures que portem a terme són de supervivència».

Es pot pensar en positiu de cara al futur?

«Esperem que les ajudes i les accions des de les administracions per aconseguir més aigua puguem tornar a tenir esperança en uns anys. Si ens acompanyen una mica les condicions climàtiques d’aquest any, podrem tenir una bona verema el 2025 i veure amb bones perspectives el 2026. Si tornem a tenir reg de suport i millores de material vegetal la situació millorarà a la zona. L’objectiu és poder deixar de pensar a sobreviure i tornar a plantar més».

Com valora la integració del Vitec a l’Incavi ?

«Al final tot suma, augmentarem esforços en investigació, serveis analítics i assessorament en el sector. Afavorir les sinergies que es puguin generar, millorar també les nostres infraestructures i estar del costat dels productors. Del que es tracta és de poder estar aprop del territori».