Cremen de forma controlada 130 hectàrees de boga i senillar per regenerar els espais naturals del delta de l'Ebre

Columnes de fum visibles des de molts quilòmetres de distància s'eleven des de la superfície del delta de l'Ebre durant aquests dies. Són les cremes controlades de vegetació, boga i senillar, principalment, que s'efectuen als espais del parc natural per oxigenar i regenerar els espais que circumval·len les basses de les Olles, l'Encanyissada, la Platjola, la Tancada i els Ullals de Baltasar. Aquesta campanya es preveu actuar sobre 130 hectàrees, més que en les anteriors, sempre que la climatologia ho permeti. La gran proliferació i ràpida creixement d'aquestes espècies vegetals en aquestes zones humides provoca una gran acumulació de matèria orgànica i restes. Les conseqüències d'aquest fenomen es tradueixen en una d'oxigen, envelliment de les plantes i dificultat de la fauna per transitar per aquests espais. L'ús del foc com a eina gestió controlada al delta de l'Ebre s'efectua durant aquesta època, fora del període reproductiu de les aus, permet que el senill nou surti amb més vigor a la primavera.

El senill, una planta de la família de les gramínies semblant a la campanya, ocupa i s'expandeix pels voltants de basses, antics arrossars i marges del riu Ebre. La seva capacitat d'expansió anual, gràcies a una reproducció vegetativa a través de rizomes que els permet abastar una gran extensió de terreny amb un nombre molt limitat d'individus, desplaça altres espècies i acaba generant una considerable acumulació de matèria orgànica i restes. «La manca d'oxigen no deixa metabolitzar la matèria orgànica que produeix, que es colmata», explica el tècnic del parc natural encarregat d'aquestes tasques, Fermín Morales.

En aquest context, l'ús del foc com a eina de gestió d'espais naturals –amb una llarga tradició històrica, de la mateixa forma que s'utilitza a l'alta muntanya per regenerar pastures o evitar incendis- permet efectuar una «oxidació ultraràpida» de tota aquesta matèria orgànica acumulada. Això resulta de gran importància per a permetre el trànsit de les espècies animals que habiten aquests espais. Hi nidifiquen aus, com els ardeids –martinets i agrons-, els ràl·lids –polles i rasclons- sílvids –boscarles, mosquiters o tallarols-, entre d'altres.

És per això que des de mitjans i fins a finals d'aquest mes de febrer, en el moment teòric durant el qual la vegetació reuneix les condicions òptimes per efectuar l'operació i fora del període reproductiu de les aus, el parc natural programa les cremes. Els treballs es planifiquen de forma sectorialitzada a cada espai, rotant la crema de cadascuna d'aquestes àrees en cicles de quatre o cinc anys. A banda dels propis tècnics, hi treballen també efectius del Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) i del Cos d'Agents Rurals. Tot i que la previsió és incrementar la superfície d'actuació respecte campanyes anteriors, Morales reconeix que bona part d'aquest objectiu depèn del clima: especialment, durant mesos anticiclònics, amb episodis de vent de mestral. Les precipitacions i la humitat dels últims dies, per contra, dificulten l'efectivitat de l'operatiu.