El jutge de Vinaròs prorroga divuit mesos més la instrucció del cas Castor

El titular del jutjat número quatre de Vinaròs, Javier Verdeguer, ha acordat prorrogar divuit mesos més la instrucció sobre la responsabilitat pels terratrèmols provocats pel projecte Castor. El gener del passat 2016, el mateix jutjat havia declarat el cas Castor com a causa complexa, allargant el termini inicial d'instrucció en divuit mesos, fins el 6 de juny d'aquest 2017. Precisament, el Ministeri Fiscal va sol·licitar formalment fa unes setmanes una nova pròrroga en la instrucció d'acord amb l'actual fase processal i la necessitat de possibles noves diligències. També les acusacions populars de la plataforma d'Afectats pel Projecte Castor (APLACA) i l'Associació Arca Ibérica es van sumar a la petició. Segons raona el jutge, la inclusió en el procés de l'informe del Masschusetts Institute of Technology (MIT) i la Universitat de Harvard sobre les causes de l'episodi sísmic i la necessitat de fer-ne la traducció íntegra per analitzar-lo reforça la necessitat de la pròrroga.

D'acord amb la interlocutòria, amb data d'aquest 29 de maig, l'aportació d'aquest document és una de les raons de pes que impedeix tancar la instrucció. Segons reconeix, el jutjat ja ha rebut l'informe «recentment». Però el fet que es trobi redactat en anglès –només hauria pogut accedir a les conclusions traduïdes al castellà- requereix que s'efectuï la seva traducció per «poder efectuar una anàlisi més profund dels motius que han portat els tècnics a l'emissió del referit informe». Així, continua, només a partir del «coneixement íntegre» del document es podran determinar les següents diligències instructores, les quals podrien suposar la realitzar noves pericials per esclarir els fets i determinar responsabilitats.

Encarregat pel govern espanyol –amb un cost de 600.000 euros- per, suposadament, esclarir les causes i les responsabilitats en l'episodi sísmic que va causar fins a més d'un miler de terratrèmols, alguns de magnitud 4 a l'escala de Richter, l'informe ratifica, novament, la correlació causa efecte entre les injeccions de gas i els terratrèmols que ja van establir l'Institut Geològic i Miner (IGME) i l'Institut Geogràfic Nacional. La gran novetat, però, és que exonera de responsabilitats l'empresa exconcessionària Escal UGS –investigada en el cas- i el mateix govern espanyol –amb diversos funcionaris i alts càrrecs també imputats- amb l'argument que difícilment podien preveure aquestes conseqüències amb els «estàndards» que utilitzava la indústria en aquell moment. Una afirmació que ja ha estat refutada per diversos experts.

Així les coses, la instrucció del cas Castor, d'acord amb la nova interlocutòria, hauria de finalitzar el 6 de desembre de 2018, «excepte que s'estimi convenient una nova pròrroga», raona Verdeguer. Ell és el quart jutge pel qual passa el cas al jutjat número 4 de Vinaròs, després d'anades i vingudes de substituts així com l'arribada de jutges de reforç per a una instància que investiga també els casos de violència de gènere. El procediment acumula més de 13.000 fulls i una vintena d'investigats que ja han passat a declarar pels jutjats de Vinaròs –entre els quals, alts càrrecs i funcionaris dels Ministeris d'Agricultura, d'Indústria, de l'IGME, el consell d'administració de l'exconcessionària Escal UGS, el seu president Recaredo del Potro i el director tècnic-, la instrucció de l'anomenat cas Castor continuarà acumulant noves diligències i actuacions per intentar esclarir les responsabilitats darrere de l'onada sísmica causada per les injeccions de gas al magatzem submarí. Als investigats se'ls imputa els suposats delictes de prevaricació ambiental i contra el medi ambient.

El procediment, obert el gener de l'any 2015 després de la denúncia presentada per fiscalia arran dels terratrèmols, en cap cas entra a abordar la trama econòmica del projecte ni afecta a cap dels ministres implicats en la tramitació. El govern espanyol del PP va decidir acceptar l'octubre de 2014 la renúncia de l'empresa i indemnitzar-la amb 1.350 milions d'euros per un magatzem de gas que, segons ha anunciat recentment, mai s'ha pogut posar ni es posarà en funcionament pel perill que suposaria injectar o extreure gas del subsòl. En diversos informes interns, el mateix govern espanyol ha reconegut possibles pràctiques irregulars en la concessió i construcció del projecte a càrrec de la constructora ACS, que controla Florentino Pérez, que s'hauria assignat comissions de fins el 17% per gestionar l'obra. Les instal·lacions es troben en aquests moments hibernades. El cost del seu manteniment –uns 15,7 milions anuals- i el retorn del préstec bancari demanat per Enagás per fer front a la indemnització, a càrrec dels peatges fixes a la tarifa del gas que paguen els consumidors, pot acabar elevant la factura del fiasco al voltant dels 3.500 milions d'euros.