Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Seguretat

ERC denuncia que els plans d'emergència nuclear de les centrals catalanes estan «obsolets»

El grup porta al Congrés l'exigència d'actualitzar i dotar de recursos els plans actuals
  • ACN.cat

Actualitzada 19/12/2016 a les 17:15

Zones sense cobertura de mòbil que s'han de cobrir amb cotxes equipats amb megàfon, vies de tren amb velocitat reduïda al mínim, carreteres d'evacuació que no condueixen enlloc i alcaldes que no saben cap on dirigirien els seus veïns en cas d'accident greu. Aquest és el panorama que veïns i ajuntaments dels municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona més pròxims a les centrals nuclears catalanes, Ascó i Vandellòs, denuncien davant la possibilitat d'un accident.

Els plans d'emergència nuclears dissenyats als anys 80 no s'han acabat d'implementar i han quedat obsolets en molts aspectes. Això és el que el grup parlamentari d'Esquerra Republicana portarà al Congrés dels Diputats en forma de proposició no de llei. Volen que s'actualitzin aquests instruments i es dotin de recursos de forma efectiva. A més, creuen necessari, especialment després de l'experiència de Fukushima, ampliar el radi de la zona més pròxima als complexos atòmics dels municipis inclosos fins a uns 20 quilòmetres de distància.

Cobertura de telefonia
L'existència de nombroses zones d'ombra en la cobertura de telefonia mòbil és un dels problemes més habituals que assenyalen veïns i ajuntaments de les àrees pròximes a les centrals nuclears, especialment a la zona d'Ascó. Unes xarxes, a més, apunten els alcaldes, «que se solen col·lapsar fàcilment en moments d'ús més elevat de l'habitual», com festius assenyalats, especialment si han de cobrir nuclis de població pròxims d'uns 100.000 habitants, com seria el cas de la ciutat de Reus –dins del radi de 30 quilòmetres de Vandellòs-. Aquestes disfuncions impedeixen, segons remarca la proposta parlamentària dels republicans, poder usar aquesta tecnologia per avisar en zones urbanes o en les rutes d'evacuació en cas d'haver d'activar els plans actuals. «No té sentit anar amb un megàfon sobre el cotxe avisant els pagesos per tot arreu. Això, avui en dia no toca», resumeix el diputat d'ERC al Congrés, Jordi Salvadó. Per si fos poc, no tots els sistemes de megafonia dels nuclis urbans funcionen adequadament ni arriben a tots els racons.

Els republicans s'han compromès a fer un inventari de totes aquestes mancances per traslladar-les als responsables de la seguretat nuclear estatal, a qui acusen obertament de «menysprear» un territori que concentra el 50% de la producció d'energia nuclear estatal. Les incidències detectades a les centrals catalanes durant els últims anys i l'accident de Fukushima, al Japó, el passat 2011, han canviat la perspectiva generant una major sensibilitat de les administracions públiques respecte la gestió de possibles emergències nuclears. El problema, però, és que, de moment, tota aquesta preocupació no ha passat del paper. «A Benissanet no s'ha fet mai un simulacre d'emergència», assegura l'alcalde del municipi de la Ribera d'Ebre, Xavier Arbó. A més, reconeix: «Jo no sé on hauria de dirigir els veïns si hi ha una emergència».

Essencials per garantir una possible evacuació, les actuals infraestructures –viàries i ferroviàries- grinyolen per les seves mancances i deficiències. Del mateix Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) emanen obres com la construcció d'un pont sobre el riu, a Riba-roja d'Ebre, que condueix a una pista rural sense asfaltar. O la d'una carretera -en construcció en aquests moments- per evacuar cap al sud els veïns de l'Ametlla de Mar, paral·lela a l'autopista AP-7, que desemboca en un camí veïnal del Perelló. Salvador ha citat també la situació de la xarxa ferroviària, amb trams de via a la zona de la Ribera d'Ebre i el Priorat on els combois no poden superar els 30 quilòmetres per hora. «Tant en infraestructures viàries, ferrocarril com telecomunicacions no estem a l'alçada en una zona nuclear», sintetitza Salvadó.

Perill a un radi de 20 quilòmetres
Les mancances denunciades, però, afecten el fons però també la forma com s'estructuren les mateixes disposicions. Els plans d'emergència establien una zona I de mesures de protecció urgents dins del radi de 10 quilòmetres de cada central. Aquests són els únics municipis que han estat rebent recursos econòmics i materials de protecció civil amb «convocatòries de subvencions de recursos escassos», apunta la moció d'ERC. Però fora d'aquesta distància, tot i el reconeixement zona II de mesures de llarga duració, als municipis en un radi entre els 10 i 30 quilòmetres –on s'inclourien ciutats com Reus-, els recursos han estat pràcticament inexistents. Així ho corrobora l'alcalde de la Granadella, a les Garrigues: «Els que estem al segon cinturó de la distància d'Ascó, tenim recursos zero. Ens han donat de 2 a 3.000 euros, amb unes carreteres del Tercer Món, en les quals, si hi ha emergència nuclear, no podem ni sabem com hem d'evacuar aquesta gent, quins protocols hem de seguir amb el famós pla PENTA dels anys 80, només actualitzem amb els telèfons que ens van canviant als ajuntaments».

Un dels efectes del cas Fukushima, precisament, ha estat la constatació que la zona més afectada per un accident nuclear és la que s'estén en un radi de 20 quilòmetres, el doble de la zona de seguretat prioritària actual. Després que les autoritats japoneses refessin els seus propis plans, la Unió Europea va adoptar les lliçons apreses d'aquest cas en l'anomenada directiva Euratom. En aquest sentit, la proposta dels republicans, no només demana que es transposi immediatament aquesta normativa a l'ordenament jurídic espanyol, sinó que el govern espanyol actuï en la línia de crear una subzona II A, els municipis situats en un radi entre els 10 i els 20 quilòmetres de cada planta atòmica, perquè puguin disposar de mecanisme de planificació i recursos per a situacions d'emergència com els que disposen els incloses en l'àrea prioritària més pròxima.

Aquesta reformulació hauria de suposar, doncs, l'aportació pública de recursos addicionals per cobrir un total 46 municipis de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i Ponent situats a menys de 20 quilòmetres de les centrals millorant aspectes com la cobertura de telefonia mòbil, la supervisió dels plans d'emergències i les actuacions en infraestructures per implementar les necessitats pendents i futures. Els republicans, a més, demanen que una auditoria externa a càrrec d'un organisme internacional evaluï els riscos de les centrals nuclears estatals i els seus plans d'emergència. Salvador també ha convidat el president del CSN i els dirigents del govern espanyol a visitar les Terres de l'Ebre per conèixer de primera mà i sobre el terreny aquestes deficiències.
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43