Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Ebre
Plataforma marítima del projecte Castor, davant de la costa del Sénia.

El PSC reclama un calendari per al desmantellament del magatzem de gas Castor

Plataforma marítima del projecte Castor, davant de la costa del Sénia.

El Parlament europeu estudiarà la legalitat de la indemnització pel projecte Castor

L'organisme accepta a tràmit la petició de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia i demana una investigació a la Comissió

Actualitzada 13/06/2016 a les 22:52

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu examinarà i estudiarà la legalitat, d'acord amb el dret comunitari, de la indemnització de 1.350 milions d'euros aprovada pel govern espanyol per a l'exconcessionària del projecte Castor, Escal UGS. L'organisme comunitari ha comunicat a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia que accepta a tràmit la seva petició, presentada el juliol de 2015, i ja ha encarregat a la Comissió Europea que efectuï una investigació «preliminar» sobre els diferents aspectes de la qüestió.

L'entitat va denunciar davant l'Europarlament i la Comissió Europea, al mateix temps, que el decret de pagament de la indemnització aprovat pel govern espanyol l'octubre de 2014 i la seva repercussió posterior sobre la ciutadania via rebut del gas vulneren els drets dels consumidors i de la competència. El cost total de l'operació, pot superar els 4.700 milions d'euros al llarg dels pròxims 30 anys per una infraestructura que no s'ha arribat a posar en marxa. La Plataforma considera la indemnització suposa un «ajut d'Estat» prohibit pel Tractat Fundacional de la UE i subratlla la «posició dominant» que s'atorga a Enagás en la gestió del pagament i la hibernació de les instal·lacions.

En la seva resposta a la Plataforma, a finals d'aquest passat mes de maig, la presidenta de l'ens de l'Europarlament, Cecilia Wikström, apunta que, un cop rebuts els informes sol·licitats a la Comissió Europea, la petició continuarà sent examinada. Després que a finals de l'any passat l'executiu comunitari es desentengués definitivament de la investigació de les possibles vulneracions de la normativa ambiental comunitària en les quals hauria incorregut el projecte Castor, la Plataforma del Sénia ha rebut ara amb satisfacció la notificació de la Comissió de Peticions anunciant la investigació d'un dels talons d'Aquil·les de l'entramat al voltant del magatzem de gas submarí. De moment, la denúncia plantejada simultàniament i en els mateixos termes davant la Comissió Europea —que ja ha acceptat a tràmit una de molt similar presentada per la patronal catalana Cecot— encara no ha tingut resposta.

La reversió del pagament de la indemnització a Escal UGS, aprovada pel govern espanyol i vehiculada a través del gestor tècnic del sistema gasista estatal, Enagás, és un dels grans cavalls de batalla del moviment social després del fiasco tècnic i ambiental del magatzem de gas submarí. «És una molt bona notícia. Estàvem convençuts que no ens l'acceptarien. L'ambient no era tot el bo que volíem. Però l'han acceptat: es llegirà i es discutirà a Brussel·les. Al final, parlem d'uns diners que comencem a pagar ara i que sempre hem dit que una obra inacabada no s'ha de pagar. Ara veiem que, a Europa, com a mínim, ens comencen a donar la raó», ha subratllat el portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort.

De fet, les conseqüències de l'operació financera aprovada en el reial decret 13\/2014 del Consell de Ministres sobre els consumidors i la ciutadania en general es comencen a fer palpables ja aquest 2016 amb el primer pagament de més de 100 milions d'euros a càrrec del rebut del gas. Caixabank, Bankia i el Banc Santander van avançar els 1.350 milions d'euros a Enagás per pagar Escal UGS hipotecant els drets de cobrament dels peatges fixos sobre infraestructures gasistes al llarg de 30 anys. Amb els interessos corresponents, l'OCU va calcular que, pel cap baix, tot plegat podria suposar un cost de 4.731 milions d'euros per als consumidors.

Per a la Plataforma, aquesta operació vulnera clarament els drets europeus dels consumidors, que han de fer front al cost milionari d'una infraestructura fallida, que mai ha entrat en funcionament. Consideren, en aquest sentit, que es tracta d'un «ajut d'Estat» explícitament prohibit per la Unió Europea. Però addueixen, també, que vulnera la contra la normativa de la competència, a l'atorgar a Enagás un paper «dominant» en el sector després que el govern del PP li encarregués directament la gestió financera i tècnica de la hibernació sense donar opció a la lliure concurrència, un fet que també evidenciaria una manca de «separació d'activitats» per part del gestor tècnic del sistema gasista.

Finançament públic europeu
​La petició, a més, recorda el paper que la Unió Europea ha jugat en la materialització del fiasco del Castor –causant de més d'un miler de terratrèmols des de setembre de 2013-, finançant la seva construcció amb una emissió de bons per valor de 1.440 milions d'euros a través del Banc Europeu d'Inversions (BEI). A més de convertir-se en el primer projecte agraciat amb els anomenats 'project bonds', la institució financera pública comunitària va aportar 500 milions d'euros públics per garantir la viabilitat de l'operació.

No és el primer cop que la Plataforma acudeix a la Comissió de Peticions. Ja ho havien fet l'any 2009, quan van alertar que la tramitació efectuada pel govern espanyol no havia tingut en compte els riscos sísmics i ambientals de la construcció i posada en marxa del projecte Castor. Llavors, el Parlament Europeu va tancar ràpidament el cas donant la raó a l'Estat i argumentant que no s'havia vulnerat cap normativa comunitària en matèria ambiental en l'avaluació d'impacte. Ara, creuen, el resultat pot ser diferent. «No sabem com acabarà», reconeix Monfort, «però, com a mínim, hi ha gent que ho està estudiant. És un altre front obert, com el judicial a Vinaròs o com tot el que hem portat. Al final temps ens ha donat raó». Recorden, en aquest sentit, que a més d'advertir amb antelació sobre la possibilitat de terratrèmols també van denunciar a la UE, sense resultat, el fraccionament del projecte, finalment reconegut els tribunals espanyols que han declarat il·legal l'autorització per construir el tram d'interconnexió de la planta terrestre amb el gasoducte general. «Vam dir que no s'havia de pagar. Esperem que no es pagui i es tornin els diners donats innecessàriament arran d'uns estudis mal fets i, a ser possible, que alguns, com el director general de l'empresa, Carlos Barat, que té el cinisme de dir que no es van notar terratrèmols, li posin la cara roja», ha sentenciat Monfort.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43