Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tortosa
Papereta per a votar a la consulta del monument franquista del 28-M

Papereta per a votar a la consulta del monument franquista del 28-M

Papereta per a votar a la consulta del monument franquista del 28-M

El monument franquista, a consulta

Els veïns de Tortosa decideixen aquest dissabte si opten per la retirada del monòlit o prefereixen mantenir-lo i reinterpretar-lo

Actualitzada 27/05/2016 a les 11:10

Més de 28.000 veïns de Tortosa estan cridats a les urnes aquest dissabte per decidir el futur del monument franquista a la batalla de l'Ebre. Després d'anys de polèmiques sobre si s'havia d'actuar sobre el monòlit, quatre grups municipals de l'Ajuntament de Tortosa, CiU, PSC, ERC i Movem, han pactat convocar una consulta popular perquè sigui la ciutadania qui es posicioni. Es donen dos opcions_ retirar-lo i museïtzar-lo, o mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo. Però més lluny d'acabar un debat que s'eternitza, la convocatòria de la consulta ha fet que Tortosa, i el dret a decidir dels seus veïns, generi una gran expectació en el mapa mediàtic català i espanyol. Només la incògnita de la participació pot fer decantar la balança cap a una de les opcions.

"En relació al monument a la batalla de l'Ebre, que va inaugurar el general Franco l'any 1966, que creu que l'Ajuntament de Tortosa ha d'impulsar? Opció A: retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. Opció B: mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau". Aquest és el text que els 28.467 tortosins, majors de 16 anys i empadronats a la ciutat, que vulguin anar a votar en una de les onze seus que faran de col·legi electoral al terme municipal -inclosos els pobles- tindran a les paperetes.

La celebració de la consulta es farà en horari de nou del matí a vuit del vespre. Es podrà votar en onze col·legis electorals del municipi, un en cada poble i sis més dins de la ciutat. S'ubicaran als barris de Ferreries, Remolins, Sant Llàtzer, Temple, Grup el Temple i Centre. D'acord amb la Llei de Consultes no referendàries, podran votar totes aquelles persones empadronades al municipi a data 31 de desembre de 2015 i que tinguin 16 anys complerts el dia abans de la data de la consulta, 28.467 tortosins. És la primera consulta popular no referendària que se celebra a Tortosa i, per això, les forces polítiques que l'han impulsat voldrien que hi hagués una bona participació. Malgrat que a priori tot feia pensar que la ciutadania no es mobilitzaria, en els darrers dies les percepcions semblen unes altres.

A ulls més enllà de l'Ebre, la consulta no s'hauria ni de fer i s'hauria de retirar el monument, en compliment de la Llei de memòria història. Aquest és la posició del Síndic de Greuges, Síndic Ribó, que va emetre una resolució en aquest sentit a principis d'any; del propi Parlament de Catalunya, amb divisió de vot entre JxSí inclosa, el passat mes de març; i d'entitats com Òmnium, l'ANC, la Comissió per la Dignitat, o mig centenar de personalitats del món de la cultura i les lletres, o els sindicats UGT, CCOO i USOC que han promogut manifestos defensant la retirada del monòlit.Pel que fa a les forces polítiques, els partits d'esquerra: ERC, PSC i Movem defensen la retirada però pocs n'han fet campanya. CiU ha donat llibertat de vot però l'alcalde, Ferran Bel, ha anunciat que sis dels vuit regidors que té el grup municipal -inclòs ell- votaran pel manteniment i reinterpretació. El PP aposta per mantenir-lo i arranjar-lo i la CUP no avala la consulta i reclama la seva retirada imminent, a més d'anunciar que portarà l'alcalde als tribunals per no complir amb la Llei de memòria històrica. Amb tot, el monument franquista està protegit com a Bé d'Interès del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i segons el punt 2 de l'article 15 d'aquesta mateixa Llei, la protecció i catalogació n'és una excepció.

Els posicionaments interns dels veïns de Tortosa, però, posen sobre el debat altres arguments: «no em molesta", «hi ha altres prioritats», «sempre l'he vist», «forma part del paisatge de la ciutat», «honora totes les víctimes de la batalla», que es contraposen amb «és molt lleig», «enalteix el franquisme», «això és símbol del feixisme». El que és cert és que la memòria històrica i els sentiments es contraposen en qualsevol taula de cafè on es posa sobre la taula què s'ha de fer amb el monument. Més enllà de partits polítics, els que més han fet campanya per una opció o per l'altra han estat dos entitats. D'una banda, la Comissió per la retirada de la simbologia franquista que va promoure l'any 2010 una moció popular al consistori per aconseguir la retirada del monument, que no va prosperar. De l'altra, la recent creada associació Tortosins pel monument, que lidera un jove militant del PP, malgrat que integra ciutadans d'altres ideologies. Defensen el manteniment del monument, rebutgen que sigui franquista i, malgrat que són contraris a la consulta, asseguren que en respectaran el resultat.

El monument de la polèmica
​Construït l'any 1964 per Lluís Maria Saumells i inaugurat dos anys després pel dictador Francisco Franco, concretament un 21 de juny de 1966,el monument es va erigir dedicat 'al caudillo de la cruzada i als 25 anys de pau'. Aquesta inscripció, amb altres elements com el 'Víctor', es van retirar l'any 1980, creient aleshores que s'havien acabat els vestigis franquistes. Protegit com a Bé d'Interès del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) en el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la ciutat, quan governava el tripartit al consistori, l'any 2007, i inclòs a l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, les propostes per retirar-lo s'han anat repetint al llarg dels anys. Alguns cops ha estat a través de mocions populars com la del 2010 però també amb mocions polítiques, com la promoguda per ICV aquest passat 2014 on es demanava una consulta popular que va ser rebutjada per part del govern de CiU, i els regidors del PPC i PxC.

Actualment, el monument està integrat per dos piràmides de ferro forjat, una àliga amb les ales desplegades, i el soldat dalt de tot. Té una alçada de 45 metres i està sobre la pilastra de l'antic pont de la Cinta, destruït l'any 1938, al mig del riu Ebre. Es manté la inscripció: "A los combatientes que hallaron gloria en la batalla del Ebro".
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43