Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Delta de l'Ebre
Un dels exemplars de ratpenat rater gros localitzats en una caixa refugi al delta de l'Ebre el passat estiu per tècnics del parc natural.

Els científics creuen que el canvi climàtic explica la inèdita troballa d'un ratpenat cavernícola al delta de l'Ebre

Un dels exemplars de ratpenat rater gros localitzats en una caixa refugi al delta de l'Ebre el passat estiu per tècnics del parc natural.

Els científics creuen que el canvi climàtic explica la inèdita troballa d'un ratpenat cavernícola

Tècnics del parc natural van localitzar al llarg del passat 2015 cinc exemplars de ratpenat rater gros en caixes refugi, un fet mai documentat abans a Europa

Actualitzada 06/04/2016 a les 15:34

La troballa d'una espècie de ratpenat cavernícola habitant entre els arrossars del delta de l'Ebre ha sorprès la comunitat científica. No només perquè es tracta d'una presència que fins ara no havia estat documentada en cap zona humida d'Europa, sinó perquè es tractaria d'una nova evidència dels efectes del canvi climàtic en el comportament dels animals. Tècnics del parc natural del delta de l'Ebre van localitzar, durant l'estiu d'aquest passat 2015, cinc exemplars de ratpenat rater gros (Myotis myotis) en cinc caixes nius diferents. Aquests refugis, que van ser instal·lats fa uns anys al Delta per albergar exemplars de la mitja dotzena d'espècies que es coneixien a la zona, tampoc són un espai que el ratpenat rater gros sol habitar. «És un comportament atípic, mai s'ha trobat a Europa», certifica el biòleg del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Carles Flaquer.
L'únic precedent de la presència d'aquest espècie de ratpenat a la zona va ser la troballa d'un exemplar a Sant Carles de la Ràpita l'any 2002. Però no ha estat fins aquest 2015 quan els experts han aconseguit certificar que el mamífer volador podria haver-se establert entre els arrossars i aiguamolls, lluny del seu hàbitat natural de coves i cavernes de zones boscoses, llocs tancats on caça insectes del terra. «És més habitual als Ports, però ara ens el trobem al Delta. Que aquesta espècie es mogui per les llacunes era desconegut», subratlla el mateix Flaquer, qui després de consultar amb diversos experts d'arreu d'Europa ha corroborat que es tracta del primer cop que es documenta un cas d'aquest tipus.En aquesta ocasió, de fet, la troballa no ha estat aïllada o circumstancial. Els quatre primers exemplars van ser localitzats el 10 de juny en quatre caixes refugi diferents a la zona del Roget, al terme municipal de Deltebre. Els tècnics del parc natural van constatar que els ratpenats hi van romandre fins la primera quinzena d'octubre. El cinquè va ser observat el 27 d'agost en una caixa construïda amb pallús d'arròs a la zona del Rampaire, a Amposta, i s'hi va quedar durant tres dies. La recollida d'excrements posterior va permetre analitzar el tipus concret de dieta. Tot plegat, d'acord amb els experts, mostra un comportament «atípic» d'aquest ratpenat, que mi s'havia localitzat tampoc en aquest tipus de refugis que solen acollir espècies més petites.Tot i que caldrà «estirar el fil» per entendre el fenomen, per a Flaquer és el canvi climàtic i els seus efectes en la vida dels animals, que es veuen obligats a adaptar el seu comportament a les noves circumstàncies ambientals, el que l'explicaria . «Dóna la sensació que amb el canvi climàtic aquests hàbitats, com el delta de l'Ebre i les llacunes, siguin cada cop més un punt d'atracció important per als ratpenats», abunda. Els seus hiverns suaus i humitats relatives altes l'estan convertint en un espai rellevant, des del punt de vista biològic, ja no només per als ocells, sinó també per a aquests mamífers voladors: durant les èpoques més fredes i de migració hi troben un espai d'atracció, «forcen la màquina per apropar-s'hi», aprofitant les condicions climàtiques benèvoles i l'abundància d'insectes per alimentar-se. «Alguna cosa té el Delta», conclou. A la mateixa zona, temps enrere, va aparèixer una espècie del nord d'Europa que es considerava extingida i que manté una població estable d'aparellament i hivernació. De fet, el parc natural i el Museu de Ciències Naturals de Granollers estudien de l'any 2000 la presència de ratpenats a la zona –amb la nova troballa, s'ha constatat la presència de set espècies-. La voluntat d'estabilitzar i recuperar les poblacions d'aquests mamífers voladors va ser objecte també d'un projecte Life, que va permetre dotar zones concretes el parc natural de caixes refugi on acollir-los, davant l'escassetat d'arbres de la zona. Es tracta d'un projecte, però, que més enllà de treballar per afavorir la riquesa biològica de l'espai, ha trobat també un sentit productiu i econòmic, gràcies a la demostrada acció predadora d'insectes que permet controlar la població de plagues tan temudes per als agricultors com el barrinador de l'arròs –es mengen les papallones-. «Una caixa per hectàrea pot fer arribar a baixar el barrinador de l'arròs per sota dels llindars necessaris per fer tractaments», subratlla Flaquer, satisfet perquè els mateixos pagesos de la zona veuen els ratpenats com uns aliats ecològics de primer ordre en la seva lluita contra les plagues dels arrossars.
Temes relacionats
Twitter DiariMes Twitter

@Diari_Mes

Envia el teu missatge
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43