«Només una persona m'ha mirat malament per no parlar anglès»

–Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

–Ha estat molt satisfactòria. Vaig començar a treballar de perruquera amb 15 anys, als 21 anys vaig obrir la meva primera perruqueria a Cambrils i als 28 anys vaig obrir la segona perruqueria al centre de Barcelona.

–Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

–Vaig canviar de residència perquè el meu marit va acabar el doctorat en Bioinformàtica a Barcelona i la feina que li oferien aquí era molt lamentable. Llavors, vam començar a mirar fora de Catalunya i li van sortir feines molt bones arreu d’Europa. Per sort, vam poder triar el lloc de destinació i al setembre del 2014 vam marxar a Cambridge (Anglaterra). Vam viure allà durant gairebé dos anys i mig. Jo, durant aquest temps, feia el trajecte Barcelona-Cambrils-Cambridge i passava 15 dies treballant a les perruqueries i els altres 15 dies estava a casa amb el meu marit. Després, li va sortir una molt bona feina a Biberach (Alemanya). Justament, s’havia produït el Brèxit, així que vam decidir marxar a Alemanya. Jo, en fer aquest canvi, vaig decidir vendre la perruqueria de Barcelona perquè em portava molta feina i era força estressant per a mi fer tants de viatges. Per sort, des que ho vaig decidir fins que la vaig vendre va passar molt poquet temps. Si no recordo malament, en sis mesos ja l’havia venut. La perruqueria de Cambrils la segueixo portant jo des d’Alemanya. És una perruqueria petitona, molt familiar i la noia d’encarregada que tinc és de total confiança, així que estic molt tranquil·la ara.

–Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

–Va ser molt millor del que imaginava. Tan bon punt vaig arribar a Cambridge, vaig anar a veure un Club d’Atletisme (ja que m’encanta córrer) i, de seguida, m’hi vaig trobar com a casa. Jo no parlava gaire anglès, però sorprenentment la gent em va ajudar molt amb l’idioma. De fet, només em vaig trobar un dia una persona que em va mirar malament en veure que no parlava anglès.

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

–Tenim molt a prop la Selva Negra. També hi ha Ulm, Stuttgart, els Alps i molts poblets petits molt bonics per anar a veure i passejar-hi.

–En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

–I tant, sense dubte. Crec que els joves haurien de sortir i viure l’experiència que t’ofereix estar fora del teu país, és molt enriquidor en tots els sentits. L’actual situació econòmica del nostre país ha fet que s’accentués aquesta tendència, però crec que encara que no existís aquesta situació s’hauria de fer igualment. Sabies que a Alemanya en totes les carreres i oficis et recomanen passar un temps fora? I que compta per pujar la nota? A més, et paguen com si estiguessis treballant. Ells et busquen el lloc, i al cap d’un temps tornes a Alemanya.

–Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

–Una anècdota que mai hagués imaginat que em passaria va ser haver de viure durant cinc mesos en un hotel! Va ser perquè Biberach és un poblet molt petit al sud d’Alemanya i no hi ha cases ni pisos lliures, així que els primers 5 mesos d’estar allí vam estar allotjats a un hotel fins que no vam trobar casa.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–La família i el peix fresc de Cambrils.

–Té intenció de tornar aviat?

–No tenim cap intenció de tornar, haurien de canviar molt les coses en aquest país.