«Si no torno a treballar a Nantes, ho faré de visita perquè és una gran ciutat»

—Quant de temps fa que viu a Nantes?

—He estat vivint en Nantes des del 19 d’abril passat i fins a l’octubre.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Vaig començar a treballar com a cambrer als 17 anys. Als 18, vaig posar-me a treballar com a electricista fins als 26, moment en què em vaig quedar sense feina i vaig tornar a fer de cambrer, però aquesta vegada a Palma de Mallorca. Vaig decidir treure’m el títol de TPC (Tripulant de Cabina de Passatgers) i, després de tres entrevistes, a l’abril d’aquest any vaig començar a treballar a la companyia Volotea, amb base Nantes.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Després de treure’m el títol de TCP, ja saps que una de les condicions per treballar és la disponibilitat geogràfica, encara que, fins que no entres en una companyia aèria a treballar, no saps on estarà la teva base i a on et destinaran.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Va ser molt bona, la veritat. La gent és molt amable i educada. Sobretot, els companys de treball, que em van ajudar molt. No és fàcil anar a viure a un país si no parles el seu idioma, i més treballant de cara al públic i tenint un tracte diari amb la seva gent.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Va ser sorprenent, però pel fet que vaig adaptar-me a la ciutat de manera molt ràpida.

—Quines són les principals diferències entre Nantes i casa seva, la Canonja?

—En aquest treball no tens una rutina diària. Un dia puc començar a treballar a les 5 del matí i l’endemà a les 8 de la tarda. Llavors, els menjars els fas quan pots, més o menys, però si és veritat que els dies que no treballes trobes que aquí, a França, tenen un horari diferent del d’Espanya. Potser a l’hora de dinar no és molt diferent, ja que solen menjar entorn de les 12 o les 12:30 hores, però la diferència és a l’hora del sopar. A França s’hi posen a les 19:30 hores o, a les 20, com a molt tard, ja estan sopant. Jo, a aquesta hora, estic acabant de berenar. A poc a poc, t’acabes acostumant. Si vols sortir a sopar fora, t’has d’adaptar. En cas contrari, t’arrisques a trobar-ho tot tancat.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida, de Nantes?

—Els jardins i parcs són preciosos, el castell dels Ducs de Bretanya i els machines de l’île, un projecte artístic del tot inèdit.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La família i els amics, sobretot, tot i que a Nantes he fet molts amics. En el meu cas, també la platja, que encara que està a 45 minuts del centre de Nantes, quan vius a Tarragona la tens al costat de casa. La trobo a faltar.

—Té intenció de tornar aviat o, de moment, no?

—A casa sempre vull tornar. A Nantes, ho faré al desembre per treballar. Fins ara, ha estat una gran experiència. Si no he de tornar per motius laborals, no tinc cap dubte que aniré de visita.