Diari Més

Rosa Maria Almagro: De Vila-seca a Stuttgart (Alemanya)

«Tenim la competència dels alemanys sobrevalorada o nosaltres ens menystenim»

Aquesta enginyera técnica en electrónica va marxar a Stutgart en 2011 i, de moment, no té intenció de tornar ja que s’ha adaptat a la perfecció

Rosa Maria Almagro al centre i amb el seu nadó i els seus sogres.

«Tenim la competència dels alemanys sobrevalorada o nosaltres ens menystenim»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Rosa Maria va traslladar-se a Alemanya al 2011 buscant un canvi. Tot i que, els començaments van requerir un gran esforç ara no té intenció de marxar. S’ha adaptat i ha creat la seva família en la qual la seva filla creix parlant tres llengües amb naturalitat.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Sempre havia tingut la inquietud de viure a l’estranger, però per circumstàncies no ho vaig fer. El 2011, la crisi econòmica ja feia molt temps que hi era i no hi havia previsió que canviés a curt termini. Com que ja portava onze anys a la mateixa àrea, vaig presentar-me per una plaça dins de la mateixa empresa Mahle, però a Stuttgart.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar?

—Ja coneixia Stuttgart de viatges d’empresa i reunions anteriors, sempre de visita i amb col·legues de feina. Sabia una miqueta de alemany, però no el suficient com per mantenir una conversa fluïda. Va ser molt important venir al juny, ja que els estius són molt diferents i l’adaptació va ser durant l’època bona.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—A Stuttgart i especialment a l’empresa Mahle ja havia uns quants espanyols, però la meva intenció era socialitzar amb els alemanys. Ho vaig intentar durant dos mesos, però em va ser molt difícil entrar al cercle d’amics alemanys, així que vaig decidir que potser trigaria més en aprendre l’idioma, però també gaudiria la vida amb la resta d’expatriats. Ara tinc aquí una segona família d’espanyols.

—Quines són les principals diferències entre Stuttgart i casa seva?

—Els horaris i hàbits alimentaris ja ho sap tothom, un desastre! El que sí em resulta sorprenent són els habitatges. I és que estan construïts per deixar passar la màxima llum possible: grans finestres de vidres, balcons i portes i cortines translúcides... Exposes la teva vida sense problema als vianants, fins i tot alguna dutxa amb vidres fumats que es veu de fora.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Stuttgart és una ciutat industrial, però al mateix temps és a la regió de la Selva Negra i està tocant a Suïssa. Hi ha moltíssima zona verda, parcs, llacs, zones de pícnic. Pobles amb castells (Hohenzoller, Ludwigsburg), o amb les característica arquitectura de l’Alsàcia. Tenen moltíssima vinya enfilant-se per la muntanya i en plena ciutat! Aquí fan també la festa de la cervesa dues vegades a l’any, a l’abril i al setembre. Si voleu venir, no té res a envejar a la de Munich, es diu Canstatten Wasen.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Crec que, en general, tenim la competència dels alemanys sobrevalorada o potser nosaltres mateixos ens menystenim. Jo, personalment, sí que he après a organitzar-me millor el treball i a planificar la feina però la gran diferencia són els horaris i la concil·liació familiar!

—S’educa diferent als nens? Troba diferències culturals?

—Sí, tots els amics que ja tenen nens més grans coincideixen. Per una banda, hi ha més seguretat i veus a nens petits que ja van sols a l’escola en transport públic. Als parcs infantils poden tenir gronxadors amb neumàtics, tirolines, xarxes, sembla més un camp d’entrenament. En general, sembla que no estan tan sobreprotegits com a Catalunya.

—Alguna experiència que ha viscut d’ençà que va arribar i que vulgui destacar?

—El primer hivern: plou a la nit, gela de matinada, els carrers són una pista de gel... relliscada i brac trencat! També vaig estar dos anys vivint sola i durant dos mesos rebia, cada dijous, roses a la porta del pis. Res de l’altre món, però feia més por que gràcia.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—De moment no, així la nostra filla pot educar-se amb tres llengües sense esforç.

tracking