Diari Més

Marina Vilalta Armesto. De Castellvell del Camp a Gdansk

«El passat que va patir Polònia encara és viu en el cor de la gent»

Fa les pràctiques i el Treball Fi de Màster, dóna classe de castellà i enyora no poder jugar a bàsquet amb les companyes del Morell

Marina Vilalta, en una plaça de la ciutat de Gdansk.

«El passat que va viure Polònia encara és viu en el cor de la gent»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Quant fa que viu a Gdansk?

—Vaig arribar el 30 de gener del 2017 i m’hi vaig quedar fins al 20 de juny, uns 5 mesos. Ara torno a estar aquí. Vaig arribar l’11 de setembre. Estic realitzant les pràctiques i el Treball Fi de Màster en una escola britànica de Gdansk. L’escola s’anomena British Internacionat School. La meva funció és realitzar un projecte TIC (Tecnologies d’Informació i Comunicació) i aplicar-ho a l’escola.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—La veritat és que no he tingut encara l’oportunitat d’exercir com a mestra en les escoles catalanes. Durant els meus estudis del grau, gràcies a les pràctiques acadèmiques, vaig poder treballar una mica en aquest àmbit. Ara mateix, em trobo a Polònia realitzant les pràctiques del Màster però, a la vegada, estic treballant com a mestra de llengua espanyola a una acadèmia. A més a més, dono classes particulars de la llengua espanyola. No us imagineu la gent que vol aprendre el castellà aquí a Polònia!

—Quins motius la van portar a anar a viure a l’estranger?

—Tot va començar durant els meus estudis del Grau. Parlant amb unes amigues, ens va sorgir la idea de realitzar l’Erasmus. En aquells moments, per mi Erasmus era una paraula desconeguda i, per tant, vaig començar a informar-me, fins que vaig arribar a la conclusió que no podia deixar escapar aquesta oportunitat. El que més em va motivar a marxar va ser l’experiència de viure sola, de fer noves amistats, de conèixer una nova cultura i, sobretot, de viatjar.

—Quina va ser la seva primera impressió del país?

—Vaig arribar en ple hivern, un mes de gener. Imagineu-vos un país del nord i a l’hivern. Només hi havia una paraula per descriure: fred. Me’n recordo que vaig arribar a la una de la matinada, tot era fosc i uns 2 graus. La ciutat de Gdansk és molt bonica, típica ciutat del nord, amb cases pintoresques, una de cada color. Em transmetia molta calma i tranquil·litat, un lloc que em feia sentir com a casa. També em vaig trobar amb un fet que no esperava. Quan caminava pel carrer podia percebre una tristor i un dolor per part de la gent gran. Segons em van comentar, el passat que va viure Polònia encara és viu en el cor de la gent. No els hi és fàcil oblidar.

—Va ser molt sorprenent el canvi o com s’ho havia imaginat?

—Bastant. Polònia és un país molt diferent del nostre. La cultura, els hàbits, l’idioma i sobretot el clima va suposar un canvi al qual va costar adaptar-me. Vaig passar de viure en un clima tropical a viure en un clima fred, on gairebé cada dia plovia i on els hiverns només hi ha 4 hores de claror. Imagineu-vos acabar de dinar i que sigui completament fosc.

—Quines són les principals diferències entre Gdansk i casa seva?

—La que em va suposar un major canvi és la dels hàbits alimentaris. El costum de Polònia és realitzar tres menjades, un gran esmorzar, un dinar entre les 12 i les 13 i un sopar a les sis. La jornada laboral comença aviat, entre les 7 i 8 del matí i acaben a les 3 o 4 de la tarda. També, la manera de saludar-se. Nosaltres quan saludem a algun amic o donem la mà o fem dos petons. En canvi, ells donen la mà en ambients formals i, en ambients no formals, o donen una abraçada o un petó. Imagineu-vos els meus primers dies coneixent gent,... sempre en feia dos, quina vergonya...

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Gdansk és una ciutat preciosa. Aquesta es troba dintre de l’anomenat Tricity, que el formen tres ciutats: Gdynia, Sopot i Gdansk. El que destacaria de Gdansk és el nucli antic i els carrers del voltant els quals tenen una bellesa . A qualsevol li agradaria perdre’s per aquells carrers. Recomanaria, també, per a aquells que els agrada la història, anar a veure la península de Westerplatte, on es diu que va començar la segona guerra mundial.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Realment no he trobat massa diferència en les conductes de treball. L’única diferència és l’horari laboral que he comentat anteriorment.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La família, sobretot, i els amics: És una mica trist realitzar vídeo trucades i no poder-los abraçar, tocar... La meva família i jo sempre hem tingut molt de contacte i el fet de marxar un se n’adona de la importància que realment tenen en les nostres vides. També trobo a faltar el bàsquet. Per a mi, significava molt en la meva vida, a part de divertir-me em servia per desconnectar i alliberar-me d’allò que m’angoixava. Sí que és veritat que aquí també puc practicar-lo, però he estat gairebé 6 anys en un club que era casa meva, la gent, els valors d’allí s’enyoren. Morell mai sol!

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—El Halloween. L’ambient que es viu pels carrers és molt maco. Tots els nens estan disfressats pels carrers amb les seves bosses personalitzades de Halloween, entrant a les cases o locals demanant caramels.

tracking