Diari Més

Cristina Solà Oliach: De Tarragona a Londres (Regne Unit)

«Amb el Brexit, el nostre futur en aquest país és desconcertant»

Aquesta tarragonina de 28 anys formada en Arquitectura i Disseny d’Interiors fa tres anys que va marxar de casa per perseguir el seu somni

La Cristina en el famós parc londinenc de Hyde Park.

«Amb el Brexit, el nostre futur en aquest país és desconcertant»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Just en acabar la carrera, vaig tenir l’oportunitat de realitzar unes pràctiques durant uns mesos com a arquitecta a Devon, una regió al sud d’Anglaterra. Uns mesos més tard, el mateix despatx em va oferir un contracte laboral que vaig acceptar amb moltes ganes. Després d’un any treballant amb ells, vaig decidir traslladar-me a la gran ciutat on vaig ampliar els meus estudis per posteriorment acabar treballant del que realment m’apassiona, l’arquitectura d’interiors.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Va ser una combinació de diverses coses. Primer, la situació laboral en acabar la carrera em va fer plantejar-me la idea de buscar un país on hi hagués més oportunitats i on poder començar la meva experiència professional. També, el fet de millorar i tenir un bon nivell d’anglès. Però el principal motiu van ser les ganes de començar una nova aventura i deixar la zona de confort.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—A Devon, una regió on la gent és més tancada i no estan tan acostumats a conviure amb gent de fora, em va costar bastant guanyar-me la seva confiança i això es va fer una mica dur al principi. En canvi a Londres, em va passar completament el contrari. Aquí som molts els que estem en la mateixa situació, lluny de casa, ja sigui d’altres països o d’altres punts d’Anglaterra, i això fa que la gent sigui més oberta.

—Quines són les principals diferències entre Londres i casa seva?

—Els hàbits alimentaris són força diferents a Anglaterra, en general es consumeix molt menjar preparat. Als supermercats pots trobar una extensíssima varietat de plats pre-cuinats i a cada cantonada restaurants de fast food. El clima també és una altra gran diferència, i un dels pitjors enemics dels que tenim la sort de venir d’un país amb un clima envejable. Aquí el sol no el veiem tan sovint i per tant l’hem d’aprofitar perquè pot ser que als vint minuts es posi a ploure!

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Londres és una ciutat molt maca amb molts punts turístics de referència com el Big Ben, London Bridge, Covent Garden... Però n’hi ha molts altres, potser una mica menys coneguts però igual o més macos, com poden ser el Regent’s canal, Richmond Park, Hampstead Heath...

—En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—Londres es una ciutat amb moltes oportunitat. Crec que si vens amb ganes, paciència i un bon nivell d’anglés, es pot trobar feina. Tot i que ara mateix, amb el Brexit, és una mica desconcertant quin serà el nostre futur en aquest país.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents de les de l’Estat espanyol?

­—Una de les coses que més em va sobtar quan vaig arribar, almenys als llocs on he treballat jo, és que la gent no fa un descans per dinar. Es menja davant l’ordinador mentre es treballa.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—La puntualitat, els horaris i la cultura del té.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La família i amics, el bon temps i les persianes. La gran majoria de cases de Londres no en tenen!

—Té intenció de tornar aviat o té previst quedar-se a Londres durant més temps?

—Sé que tornaré, però de moment no sé quan. Encara em queden moltes experiències per viure i coses per aprendre en aquest país.

tracking