«Per mi el canvi va ser sorprenent sobretot que no hi hagués nit durant l'estiu»

La salouenca Cristina Muñoz Fernández (20 d’octubre de 1993) ha estat sempre una jove inquieta. De petita feia vida entre Salou i Vila-seca i de seguida va voler sortir a veure món. Va fer intercanvis amb Anglaterra en diferents ocasions a la primària amb l’Escola Elisabeth de Salou i va gaudir d’una beca Erasmus per marxar a Dinamarca durant el quart any de carrera. Avui dia, treballa a una residència geriàtrica a un petit poble del país dels fiords que es diu Røyrvik.

—Treballar com a infermera a Noruega és una mica inusual. Com ha estat la seva trajèctoria professional fins ara?

—La veritat és que molt enriquidora perquè estic coneixent maneres de treballar diferents de les que tenim aquí, però ara que ho penso sí que és inusual.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Des de sempre he volgut conèixer altres països i Noruega em va brindar aquesta oportunitat.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Ja havia estat prèviament a Trondheim, una de les ciutats més grans, i aquest petit poble de muntanya de menys de 500 habitants, és l’altre extrem.

—Et va sorprendre el canvi: cultural, social o climatològic? Sembla que li agraden els llocs nòrdics...

—Sí que m’agraden. Per mi, el canvi va ser sorprenent sobretot que no hi hagués nit durant els mesos d’estiu, era frustrant per adormir-se.

—Quines són les principals diferències entre Røyrvik i casa seva?

—La tranquil·litat que tenen els veïns de deixar el cotxe obert i no tancar amb clau la casa a la nit i el respecte que tenen entre ells i cap a la natura que els envolta.

—I quins són els indrets amb més encant de la seva nova ciutat d’acollida?

—El llac Limingen, el setè més gran de Noruega. A dos kilòmetres del poble arribes a una platja d’aigua dolça paradisíaca.

—Quina és la manera de treballar dels noruecs al seu geriàtric? Les conductes són similars o diferents de les de l’Estat espanyol?

—No existeix l’estrès. La ràtio de personal i la bona salut dels usuaris fan més fàcil la feina. Hi ha molt de companyonia i entesa, el treball en equip és essencial per a ells.

—Considera que es nota la crisi econòmica a Noruega?

—Ells parlen de crisis i d’algunes retallades que han hagut de fer, però sincerament segueixen tenint una bona qualitat de vida i ningú ha perdut la feina, és més, necessiten gent per a treballar.

—En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon destí perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—Sí, sobretot pel sector de la infermeria i medicina. De fet hi ha moltes empreses que formen a infermeres d’altres països en la llengua noruega per a cobrir aquest sector. Jo vaig voler aprendre l’idioma abans d’anar-hi, no podia concebre ser a un país tractant amb malalts a un hospital o a un centre i no saber expressar-me amb claredat.

—Des que va arribar a Røyrvik li ha passat alguna situació que no s’esperava o alguna vivència curiosa o estranya que vulgui compartir?

—M’han passat diverses situacions que mai hagués imaginat, des d’assistir a una boda noruega, conèixer de prop la cultura Sami i les seves tradicions (els qui coneixem com a lapons), fins a trobar-me ants al voltant de casa.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—Les bones comunicacions del transport públic i la proximitat entre els pobles. Per tornar a casa (Catalunya) trigo aproximadament un dia sencer a causa de les males combinacions de tren, bus i aeroports.

—Quin hàbit del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—La connexió amb la naturalesa que tenen des de ben petits i el gå på tur que són les excursions que fan a la muntanya fins i tot després de la feina.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—No tinc data de tornada, però quan deixi Noruega m’agradaria provar altres països, no descarto res i mai dic mai.