Diari Més

Adrián Monje Raigón: Estudiant de Comunicació Audiovisual i Publicitat a Gent

«Vaig demanar un cafè amb gel i em van posar els glaçons al voltant del plat»

Nascut a Vila-seca, va arribar a Bèlgica fa gairebé quatre mesos a cursar Comunicació Audiovisual i Publicitat gràcies al programa Erasmus

Adrián Monje somriu en una fotografia realitzada al nucli antic de la ciutat belga de Gent.

«Vaig demanar un cafè amb gel i em van posar els glaçons al voltant del plat»Cedida

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

— Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

— Recentment he participat, primer com a col·laborador i més tard com a co-presentador al programa La Quinzena, de Canal Reus Televisió. Prèviament havia estat involucrat en diversos projectes relacionats amb la universitat i també vaig treballar en diverses feines d’estiu mentre estudiava (des d’un supermercat a controlador de parquímetre) durant 5 anys.

— Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

— Des de sempre he volgut viatjar i provar a viure fora, en un ambient diferent. El programa Erasmus va ser l’oportunitat perfecta per descobrir nous indrets i comprovar la meva capacitat d’adaptació a una altra cultura i amb un altre idioma.

— Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

— Era bastant diferent al que estava acostumat. El que més em va cridar l’atenció va ser l’arquitectura, els edificis són totalment diferents als de Catalunya i Espanya. Concretament Gent està farcida d’esglésies i catedrals, sobretot gòtiques, però també molts edificis com el Gravensteen Castle, que són medievals i estan intactes. En general, em va semblar una ciutat que combinava a la perfecció història i confort. També em va sobtar la quantitat de joves, entre 18 i 30 anys aproximadament, que hi havia, tant estudiants com treballadors.

— Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

— Em va sorprendre positivament, ja que no esperava adaptar-me tan ràpid. Vaig aconseguir tenir els papers en ordre amb relativa facilitat i visc a una residència d’estudiants que està situada a dos minuts de la universitat i té al costat un supermercat, gimnàs, carrer amb pubs i bars... A més he conegut gent de tota Europa que val molt la pena i que han fet aquest canvi molt més grat del que havia imaginat.

— Quines són les principals diferències entre Gent i casa seva?

— El temps és molt diferent. Normalment està núvol o plovent, però pot canviar sobtadament d’un dia de pluja a 12 graus a un totalment solejat amb 25 graus al dia següent. La gastronomia també és totalment diferent, per exemple...Cuinen amb mantega en comptes d’oli! La vida és més cara, sobretot si vols anar a menjar fora. També és destacable la diferència d’horaris, aquí obren les botigues a les 8 i normalment tanquen a les sis, i les cuines dels restaurants tanquen a les dues, ja que normalment dinen a la una i sopen a les vuit i mitja, aproximadament.

— Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

— En general la gent és molt puntual i estricta, tant treballant com estudiant. Pot ser la conducta més diferent que he notat és el tracte amb desconeguts, on són bastant més freds. Això sí, un cop trenques el gel la majoria canvia la cara, sobretot els joves.

— En aquests moments, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

— És ideal, especialment en una ciutat com Gent, on precisament els joves són els que tenen més poder de decisió, ja que gran part de la població és jove.

— Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

— Un dels primers dies, vaig anar a visitar el centre amb un grup d’unes vint persones. Vam parar a prendre un cafè i vaig demanar-lo amb gel, cosa que va sobtar a la cambrera. Quan va portar el cafè vam veure, incrèduls, que havia col·locat els gels al voltant de la tassa, al platet.

tracking